Confraries

He llegit el fet de dissensió en les Confraries de Setmana Santa envers el fet de ploure i de suspendre's una de les processons. Dita dissensió no és novetat recordant picabaralles en els darrers anys. N'hi ha que no accepten el compliment de les normes bàsiques, de tota organització regida en el món actual, i dins d'un país democràtic. Serà, perquè l'anomenada, de forma hortera, «Antiquíssima» per no tenir, no té ni estatuts, no està sotmesa a la llei d'Associacions de l'any 2002, ni admet les consideracions, fetes en el seu moment pel bisbe Teodor Ubeda, envers les Confraries de Ciutat, fa uns pocs d'anys, i cal dir de la mateixa, que també sabem, que és com un règim hereditari, la presidència, passa de pares a fills com dictaven l'any 1902, i s'exerceix ferrellosament. Això sí, la majoria democràtica de l'Associació els deixa fer, els deixa mesclar l'horterada més grossa amb la tradició perquè creuen amb la democràcia, els deixen sortir a les processons que organitzen; altres com ells, dirien, primer posau-vos al dia, en les normes i en la Llei, i després desfilau, és la diferència de creure amb la democràcia o no creure-hi. L'altra Confraria, la dels Dolors, sotmesa a la disciplina de ferro de l'Opus, aquella que discrimina homes i dones, dones caperulla baixa, homes caperulla alta, això sí amb estatuts, però amb conductes més que discutibles.