Ha mort Rafel Estaràs, creador, músic i, sobretot, persona compromesa amb el país. El passat mes de gener la gran revista Miramar li dedicà una edició; dissabte, el gran Rafel Estaràs entrà dins la llista de persones que ja no hi són i que continuen essent necessàries. Des de 1959 Els Valldemossa han dut el nom de Mallorca per tot el món. I quan dic tot el món vull dir tot, des d'Amèrica, a Àfrica o a Àsia. Aquí, a casa, molts de nosaltres coneguérem les músiques del món i de Mallorca a través d'Els Valldemossa i del programa d'actuacions escolars impulsat per Sa Nostra. Els Valldemossa arribaven al col·legi i la festa es feia present. Amb ells vàrem imaginar i cantar al ritme de les tonades de països ben llunyans.
Per tant, Rafel Estaràs i Els Valldemossa compliren una important funció de presència exterior de la nostra cultura i de presència interior als centres educatius i a arreu de Mallorca. He començat tot dient que havia mort un creador i és que Estaràs era, sobretot, una persona creativa, riallera i enèrgica. Potser els darrers mesos havia perdut una part de l'energia, però em diuen que continuava desprenent calidesa i amabilitat. Així el record i així el vull continuar recordant. I, a tot això, li hem de sumar un fet essencial que sens dubte amara la feina diària que va dur a terme Rafel Estaràs: el compromís. En Rafel es comprometé culturalment, cívicament i políticament. En Rafel es banyà per allò que estimava: per Mallorca, per la llengua, pel territori... En Rafel va voltar el món des de Mallorca, va saber sempre on era ca seva, una casa que necessitava, i necessita, el compromís cívic de les persones que hi viuen. Avui només podem dir: gràcies, Rafel.
