algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Distincions territorials

Les darreres enquestes que s'han fet públiques m'han confirmat una impressió personal. Aquesta impressió consistiria a dir que bàsicament la majoria dels balears estan a la vegada d'acord amb les noves autopistes i preocupats per l'excés de construcció. Què vol dir això? Que molts ciutadans no fiquen dins el mateix sac autopistes i destrucció territorial. Alguns ecologistes supòs que pensaran que això és un misteri similar a l'esperit sant perquè és evident que les autopistes consumeixen sòl. El que succeix al meu entendre és que un segment enorme de la nostra població considerava necessària l'execució de nous eixos vials perquè la xarxa antiga no podia donar resposta als vehicles existents. Una cosa és dir que es volen solucions per als problemes actuals i una altra de ben diferent és dir que es volen macroinfraestructures que absorbeixin les necessitats actuals i futurs creixements es volen fer. No dic que darrere determinades obres no hi pugui haver aquesta segona pretensió, que es puguin convertir en motor de la construcció ja que fan més accessible nou territori. El que dic és que sembla que molta gent no ho veu d'aquesta manera. El que dic és que atacar les autopistes, a més de ser un debat sobre el passat perquè són una realitat, no sembla comptar amb un suport rellevant. En canvi, atacar la política urbanística entesa com a noves edificacions residencials o industrials sí que pot comptar amb un suport rellevant. Si ens fixam observarem que les darreres setmanes tothom sembla no voler assumir la responsabilitat sobre aquesta política urbanística, i si ningú no la vol, a aquesta responsabilitat, per alguna cosa serà. El cert és que la política urbanística és responsabilitat de moltes institucions. Els ajuntaments a través del planejament general, els consells insulars a través dels instruments territorials, el govern a través de la competència ambiental i el parlament a través de les lleis com a normes superiors i que s'imposen a la resta, tots tenen potestats urbanístiques. Es pot jugar a la confusió i a l'embull, el que passa és que les dades objectives i les sensacions subjectives ens indiquen quin partits tenen una posició més laxa i quins la tenen més estricta. L'encert del GOB i molta altra gent és situar aquesta qüestió enmig del debat públic; obligar els partits a marcar posicions sempre serà positiu perquè de vegades darrere l'ambigüitat d'alguns s'amaga clarament una aposta per un disseny territorial d'enorme impacte. El desencert podria ser no centrar bé les demandes, parlar massa d'autopistes ja fetes i no fixar l'atenció en creixements desaforats de determinats municipis. A les Balears ha estat una gran sort que el tema territorial hagi agafat el protagonisme que té perquè aquesta ha estat la via perquè alguns haguessin de renunciar a projectes concrets i s'aprovassin normes tan transcendentals com la Llei d'espais naturals o en molts aspectes les Directrius o els Plans Territorials. Si ens comparam amb el que està succeint a la costa mediterrània de la península Ibèrica podríem arribar a la conclusió que el mot balearització és injust perquè si aqui ens queixam de massificació i de destrucció territorial no sé com qualificaríem el que allà ha passat i està passant. Es pot contestar que el mal dels altres no ens pot consolar, i és cert. Les Balears encara tenen molt de reptes a aconseguir. La contenció en el creixement edificatori és escaient i probablement imprescindible per a la nostra economia, pensem que aquesta no és una reivindicació dels conscienciats també ho és dels hotelers. Ara bé aquesta reivindicació s'hauria de fer tot tenint en compte les distincions territorials que la gent normal fa, encara que de vegades semblin contradictòries.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.