La dona a Burundi

En canvi, a l'àfrica subsahariana, malgrat tots els seus problemes econòmics, socials i polítics, el paper de la dona s'incrementa cada vegada més i l'horitzó d'una igualtat real sembla avui possible. Recentment, i en el context del curs «l'àfrica subsahariana es mou», organitzat per Veïns Sense Fronteres, el Centre d'Estudis i Documentació Contemporània i d'altres entitats, ha visitat Mallorca Marguerite Bukuru. Aquesta dona burundesa és exministra de Drets Humans i Promoció de la Dona i jurista del Centre de Drets Humans de l'ONU de Burundi, i vàrem tenir ocasió de conversar amb ella sobre la situació de la dona en aquest país de la regió dels Grans Llacs.

Actualment, Burundi s'està recuperant lentament d'una llarga guerra civil iniciada el 1993 i on hi jugaren un paper important els enfrontaments ètnics entre els tutsi, minoritaris però hegemònics, i els hutus, majoritaris encara que políticament subordinats. L'any 2000, els acords de pau d'Arusha varen establir un procés de transició que va culminar el 2005 amb la celebració d'eleccions legislatives i presidencials. Aquests comicis foren guanyats per l'antic moviment rebel hutu CNDD-FDD i fou elegit president Pierre Nkurunziza (agost del 2005). En aquest context, la seguretat del país ha millorat considerablement i el paper de la dona en la vida política s'ha incrementat extraordinàriament. Així, trobam dones al capdavant de l'Assemblea Nacional (el Congrés de Burundi) i del Tribunal Suprem del país, així com de set ministeris, d'un total de vint. Es tracta de les àrees de Justícia, Exteriors, Transport, Finances, Medi Ambient, Sanitat i Drets Humans. A més, per llei, el 30% com a mínim dels càrrecs electes han de correspondre a dones.

En l'àmbit social, el progressiu desvetllament de la dona s'ha concretat en el sorgiment d'un associacionisme femení. Fins i tot hi ha una entitat mutualista que està evolucionant per esdevenir una caixa d'estalvis.

De totes maneres, encara resta molt per fer. El tradicional predomini de l'home encara fa que la dona no pugui esser propietària de béns immobles, amb totes les conseqüències negatives que això implica. Marguerite Bukuru, ens explicà que s'està tramitant una llei que permetrà per primera vegada en la història, que la dona esdevengui propietària de terres. Però, amb l'excusa de problemes lingüístics, no s'arriba a aprovar. Per cert que el país és oficialment bilingüe francès/kirundi i amb l'entrada a la Comunitat d'Àfrica de l'Est es preveu oficialitzar així mateix el swahili i l'anglès.

També es important destacar que l'analfabetisme femení encara és molt superior al masculí. En concret no saben llegir el 48% de les dones pel 33% dels homes, fet que com és lògic, incideix en una minva de les oportunitats socials i econòmiques de la dona. Pel que fa a la natalitat, encara és una de les més elevades del món, amb un índex de fecunditat del 6,8%, quan el de l'Estat Espanyol se situa en l'1,27%. Malgrat tot, però, l'esperança de vida, molt baixa al Burundi, és lleugerament més elevada entre les dones (44,2 anys) que entre els homes (42,5). Aquesta situació, d'altra banda, no és gaire diferent entre les dones hutus i tutsi, ni entre les dones dels països veïns, la República Democràtica del Congo, Uganda i Ruanda. Malgrat tots els problemes, el Burundi es troba en un moment d'ebullició social i política i d'esperança en un futur més pròsper i igualitari.