Samsara

La nit del lliurament dels Premis Mallorca de Poesia i Novel·la, devia ser l'octubre de l'any passat, l'amic Manel Marí em regalà un llibre l'existència del qual desconeixia: Samsara, de Màrius Sampere. Amb aquest poemari publicat l'any 1982 per l'Editorial Prometeo, el Mestre en Gai Saber barceloní guanyava el Premi Jordi de Sant Jordi en la seva tercera convocatòria. Ja des del començament del pròleg, l'autor ens ofereix tota una declaració de principis en l'intent (sempre tan personal com inassolible) de definir la poesia: «Hi ha que afirma que la poesia és una recerca de la veritat, una investigació, un assaig constant. Hi estic d'acord, però abans que tot això és una invocació. També compta qui opina que la poesia és un art i, per tant, una habilitat, una activitat (un ofici) més o menys imitadora, correctora o perfeccionadora -sempre un comentari- de la Naturalesa, i qui sap si de la realitat». També van sorgint altres possibles definicions -em sembla que n'hi ha tantes com gent disposada a fer-les-, com ara que es tracta d'una funció expressiva, d'una forma de manifestar-se, d'una emoció o un conjur, d'un sortilegi o un poder ocult, d'una revelació o una transfiguració. Quina s'aproxima més a la realitat, a l'essència d'aquest art dels mots? Totes tenen la seva dosi de veritat. El cas és que rellegint aquest poemari (que ja porta els trets definitoris de la poesia de Sampere: la transcendència incorporada al realisme, l'ús del ritme i els versos lliures en detriment de la rima i la mètrica, l'adopció d'una veu inconfusible i torbadora que submergeix el lector en una mena de catarsi...) m'he adonat que hi ha un grapat de llibres de Sampere que els lectors desconeixem, ja que foren publicats molt temps enrere i resulten introbables avui dia. Alguns d'aquest títols són, entre d'altres, Poemes il·lícits, Poemes de baixa freqüència i L'home i el límit (Premi Carles Riba 1963). Tal vegada ja és hora de començar a preparar l'obra poètica completa d'un dels màxims exponents de la poesia catalana actual, un poeta que ha defugit capelletes i modes i ha anat bastint, amb constància i excel·lència, amb esforç i genialitat, una obra que ben segur resistirà els flagells del crític més ferotge i despietat: el pas del temps.