Tomeu Martí

El nacionalisme polític és en bones mans

Tomeu Martí24/03/07 0:00

Els mesos de juliol i agost de 2004, un servidor va publicar una sèrie d'articles en els quals es pretenia fer un diagnòstic de la situació del nacionalisme polític mallorquí d'aleshores i on també hi apuntàvem una dotzena de propostes per intentar sortir de la crisi en la qual vèiem immers aquell espai polític. En aquells escrits hi fèiem moltes reflexions que, modèstia a part, amb el pas del temps s'han demostrat encertades, per bé que moltes de les situacions descrites aleshores, ara, només dos anys i mig després, per sort, es poden considerar completament superades. El darrer article de la sèrie començava amb aquests mots: «Em falta ben poc per complir els vint anys de militància cívica en favor dels drets col·lectius del nostre poble. Bé, idò, si he après qualque cosa en tot aquest temps és que el més important per al nacionalisme és mantenir-se unit. No tenc cap dubte que s'avança molt més equivocant-nos tots junts que cercant la sortida cadascú pel seu compte. Encertar-la tots junts deu ser... espaterrant! Per ventura és que anar junts, és, simplement, encertar-la». La recepta era molt clara: unitat, unitat i unitat. És clar que escriure anàlisis i especular sobre quines són les mesures idònies per avançar, resulta extremadament senzill. Dir als altres allò que cal fer és molt fàcil. Fer-ho ja és diferent: resulta molt més complicat.

El nacionalisme polític mallorquí d'esquerres ha passat de la desfeta gairebé total a un potent i fort ressorgiment. L'horitzó és, contra tot pronòstic, molt esperançador. Sembla que les ferides obertes pel procés de lluites intestines han cicatritzat molt més aviat del que era previsible, i els joves líders de les formacions de l'esquerra nacionalista han demostrat un grau molt elevat de maduresa digne de ser destacat. I de ser elogiat. En un moment en què les vaques sagrades del nacionalisme d'esquerres han desaparegut de la primera línia política, ha resultat que els i les joves líders han sabut estar a l'alçada de les circumstàncies i han donat una lliçó de maduresa, capacitat negociadora i sentit de país. Han sabut posar per davant dels interessos del partit els interessos del país. Han sabut prioritzar el bé col·lectiu per damunt de l'individual. Em sembla d'una obvietat innegable que la unitat de les forces nacionalistes i d'esquerra significarà, a banda d'un aclariment del mapa polític, un esperó de creixement geomètric per a la militància de base, per al nacionalisme sociològic i per al votant nacionalista. Totes aquelles persones que han criticat públicament o privada els actuals líders de l'esquerra nacionalista. Tots aquells que han opinat sobre el que havien de fer i el que no havien de fer. Tots els que han demanat per activa i per passiva que s'ajuntassin d'una punyetera vegada. Tots els que hem patit en silenci per una situació a vegades tràgica, a vegades dramàtica i sempre incòmoda, ara cal que facem sentir la nostra veu per enaltir la valentia, la coherència, la capacitat i el patriotisme (en el bon sentit del terme) dels joves líders nacionalistes que han sabut trobar el recòndit camí de la unitat. Uns líders que han sabut sacrificar algunes expectatives personals en favor de fer pinya, en favor de l'aposta segura que significa sumar forces i esforços. No vull posar noms per por de deixar-me'n qualcun, però vull deixar escrit el meu reconeixement, la meva admiració i la meva gratitud a tots els que han contribuït a fer possible aquesta passa important que és la unitat del nacionalisme d'esquerres. La Història ja posarà els noms.