Tendències

Les darreres setmanes s'han produït una sèrie de fets que poden estroncar el que era la tendència cap a la repetició de la majoria absoluta popular al Parlament Balear. El primer fet és la concentració de l'esquerra a Eivissa. L'exercici d'autoritat fet pel PSOE a la pitiüsa major provocarà probablement que el PP perdi un diputat en aquest circumscripció. Davant aquesta pèrdua el PP podia confiar en recuperar el terreny perdut assolint la majoria absoluta a Mallorca, és a dir, sumant un diputat més a la balear major. Aquesta confiança es fonamentava en els resultats de la gestió (realitzacions) duita a terme. Ara bé, resulta que es produeix un segon fet que és la irrupció d'un tema incòmode pel PP: la corrupció urbanística. Un tema que és doblement incòmode pels conservadors ja que és incòmode, per una banda, perquè posa en dubte la seva honorabilitat a l'hora d'exercir el poder i, és incòmode, per una altra banda, perquè posa en qüestió la seva política territorial i de creixement que és un debat on la seva aposta per la massificació pot mostrar el seu curt recorregut. Aquesta situació incòmoda ara s'agreuja amb l'èxit de la manifestació. El PP intenta tirar pilotes fora i sortir per la tangent; tanmateix, el protagonisme de la qüestió ja és un míssil a la seva línia de flotació. A més a més, es dóna un tercer fet, el procés de concentració del PP tot sumant petits partits com el Renovador i impedint l'aparició d'uns Ciutadans s'ha vist acompanyat de la concentració del Bloc. Es pot discutir si el Bloc acabarà essent un referent del nacionalisme d'esquerra (personalitat pròpia) o serà la transformació del comunisme en això que es diu esquerra alternativa a l'estil Iniciativa per Catalunya (satel·lització del PSOE), el que sembla previsible és que tendrà representació parlamentària i que a curt termini impedirà als populars sumar restes. En la meva opinió l'espai dels partits que conformen el Bloc és un espai en descomposició i redefinició, de totes maneres no crec que d'aquí a dos mesos la seva tendència sigui l'extinció encara que no sumi tots els vots que per separat varen recollir els elements que el conformen. La clarificació del mapa de partits, tot i els dubtes de futur que hi ha, és evident que no és una bona notícia per al PP. Si a tot això li afegim les tendències espanyoles, on el PP s'ha instal·lat en la tensió i en certa mesura s'ha escorat cap a l'extrema dreta, aleshores tenim un panorama relativament nou. El panorama, en definitiva, seria el de la motivació dels oponents i la desmobilització dels populars. Justament el panorama contrari al que esperaven tenir Matas i companyia que veien en la crisi partidista de l'esquerra i en el balanç d'execucions dos elements que provocarien la satisfacció dels propis i la depressió dels oponents. La política està plena de paradoxes i de canvis sobtats que molts de pics no eren previsibles. Il·lusionar els teus és una de les primeres tasques que ha de fer una força política. A dos mesos de les eleccions el PP té un panorama en què els seus caminen cap una certa apatia. És el moment que els altres pitgin per aprofitar una tendència favorable als seus interessos. El PP és una enorme i potent maquinària que funcionarà i recuperarà terreny, lògicament que no tendrà cap daltabaix. El problema del PP és que no en té prou de mantenir-se, que ja seria molt, sinó que ha de sumar i lògicament la conjuntura no li sembla donar moltes possibilitats en aquest sentit. Que la cosa es posi interessant i que depengui en bona mesura de l'encert dels altres partits que el PP no arribi a la majoria absoluta és una situació que vist com ha anat la legislatura s'ha de considerar força positiva i del millor que podia passar.