Aina Salom

La ràbia front als resultats

Aina Salom17/03/07 0:00

«Lo más bonito que he visto en mi carrera política», digué Rajoy, després de la manifestació del passat dissabte. El PP li ha agafat gust a un carrer, que dinamitza amb motiu o sense, amb l'única estratègia de mantenir ferm el seu electorat. Avui, tornem-hi- torna-hi, es reprodueix una altra concentració pel tema de Navarra: el perill de la desmembració d'Espanya, segons Rajoy i els seus. De res serveixen explicacions fins a l'extenuació portades a terme des del Govern de ZP; no resolen res les aportacions contundents, irrebatibles amb dades, de Rubalcaba ni del president pel que fa als temes d'ETA i de Navarra. Els discursos de rèplica ja estan escrits, i tenen un guió molt clar: el crit, la mentida i la tergiversació. Resulten vergonyoses les actituds dels representants conservadors, al Senat, escridassant sense aturar un president al qual s'havien demanat explicacions: impossible donar-les sense alçar una mica la veu, car el que plovia en forma d'insults era difícil d'entendre.

Aquest esquema de la legislatura, que arrancà després de la presa de possessió de ZP, perdurarà, pel que es veu, fins que es tornin convocar eleccions, una mesura que el PP tampoc veu clara: no sap què és el que més li convé com a partit, si avançar-les o mantenir-les, tot esperant la cremadissa del govern. Ho trauen tot: les antigues banderes, els arguments casposos, els «vivaespaña», els braços en alt, les manipulacions barroeres de la informació. És, sembla, el túnel del temps. Tots aquests pensaments m'assaltaven després de veure la pel·lícula sobre els fets de Vitòria del 1976, on la música i la presència de Lluís Llach hi són ben presents. Tot això pensava, entre emocions contingudes, quan sortiren personatges que encara hi són ben actius a la política espanyola, una generositat de l'esquerra que s'ha vist poc compensada per aquests neofeixistes que es troben a la cúpula del PP. No trauen els tancs perquè no els tenen, afortunadament. No trauen la vella policia, perquè s'ha democratitzada. Els cossos de seguretat han fet un gran canvi, per fortuna d'aquest país. La societat està tranquil·la, també per a fortuna del país. La crispació sempre prové d'allà mateix, com si es tractés d'un grupúscul extraparlamentari.

Mirin, tot això fa oblidar fites claus: l'aprovació de la Llei de la Igualtat, que el PP no ha votat (convé que els electors se'n recordin), la pujada important de les pensions, l'aposta per beques i majors dotacions a programes educatius, la intensa política social, els canvis a la Guàrdia Civil (que el meu amic Joan Mesquida està fent: una forta besada, Joan!). Tot això no s'ha de diluir amb la ràbia i la rancúnia.