Davant la desestabilització

Arran del cop d'estat, de febrer de 1981, la jove democràcia espanyola patí una crisi profunda, només superada per la fortalesa i l'estat d'ànim de qui se sentia legitimat per plantar cara als desestabilitzadors. Algunes de les actituds polítiques actuals que voregen la frontera de la desestabilització, malgrat siguin promogudes pels partits polítics mateixos, ens han de servir per valorar i entendre millor allò que és essencialment la democràcia i confrontar sense por tots aquells que la qüestionen o la manipulen. També en aquest sentit no tots els partits polítics són iguals, ni tots els individus compromesos políticament acaben actuant de la mateixa forma. El terrorisme i el militarisme han estat històricament desestabilitzadors i han fonamentat la seva força en la capacitat de marcar l'agenda política i causar efectes perversos en els components emocionals de la ciutadania. En aquest moment, la democràcia espanyola no està en perill ni ningú no podrà aconseguir intimidar les majories, perquè el ciutadà és sensat i pondera molt bé cada vot. El punt negre de tot el que està passant durant els darrers anys és la sensació d'acossament que els ciutadans patim a través dels mitjans de comunicació, en un intent permanent de provocar confusió i caos en cada individu, i instal·lar la convicció que la democràcia produeix corruptes, mentiders i pocavergonyes. El debat superestructural i ideològic comença a ser esgotador, precisament perquè gran part del combustible que s'utilitza per manipular l'opinió pública està treballat de forma compulsiva i artificial. Sabem que cal aprendre a conviure amb el caos; hem interioritzat que és menester una certa fortalesa psíquica per mantenir-se davant tant de terrorisme informatiu; però no sempre tenim la capacitat per resistir i mantenir-nos com a ciutadans conscients, contemplant la realitat amb serenor i sabent que hi ha escenificacions que són únicament teatre. Fins i tot, molts començam a tenir clar que davant tant de bram d'ase és menester persones que no canviïn el pas i contrarestin el soroll amb silencis que testimoniïn respecte i tolerància per a tots, per als bons d'ahir i d'avui i per als dolents d'ahir i d'avui.