Diumenge passat, de matinada, la seu de la Confederació General de Treballadors (CGT) del carrer Àngel Guimerà de Palma va patir un greu atac, quan va explotar un explosiu davant l'entrada del local. L'artefacte va causar danys a cotxes i a edificis veïnats. No hi pot haver gaire dubtes que la CGT era l'objectiu de l'atemptat. Pocs dies abans, a la porta del sindicat hi havien aparegut pintades amenaçadores amb simbologia feixista. Dissabte passat, el dia anterior a l'explosió, el pany de la porta va ser inutilitzat amb silicona, una acció que coincidia amb una xerrada-col·loqui sobre la situació al País Basc que, pel que sembla, s'intentava boicotejar. Cap tema com aquest del País Basc per excitar els ànims de la kale boroka de la ultradreta.
No convé minimitzar la importància de l'atac, ni reduir-lo a la categoria d'anècdota. Primer, perquè qualsevol atac a una entitat democràtica és un atac contra la convivència, al marge de si és un partit, una associació o un sindicat, i al marge de les posicions que defensi. I segon, perquè qualsevol artefacte explosiu, sigui quina sigui la seva potència, deixa l'eventualitat dels danys personals en mans de l'atzar. Hi ha massa precedents de víctimes d'explosions que no pretenien fer mal a ningú. D'altra banda, la simbologia feixista de les pintades que varen precedir l'atac de diumenge valen per una signatura o per una atribució d'autoria: l'extrema dreta violenta va remoguda, un fet davant el qual la societat democràtica hauria d'estar vigilant. Les administracions amb competències en seguretat no s'haurien de prendre l'assumpte a broma.
La coincidència (en el temps, en la situació del País Basc com a rerefons) amb la multiplicació de les mobilitzacions del PP és preocupant. No voldria tractar la qüestió amb lleugeresa: no es pot acusar ningú del que no ha fet ni establir lligams que no sabem si hi són. El fet és, però, que el PP i les seves organitzacions satèl·lits es prodiguen per les places i els carrers protestant per l'excarcelació de De Juana Chaos o exigint que la veritat de l'11-M coincideixi amb les fantasies conspiratives del seu diari preferit. El fet és, també, que a les pancartes d'aquestes manifestacions i concentracions Rodríguez Zapatero és un col·lega dels terroristes, i que hi apareixen banderes espanyoles de vegades amb escut constitucional i de vegades amb gallinota. En alguns casos, la coincidència del PP amb els grups d'ultradreta, o la seva utilització com a punta de llança dels atacs al govern, ha estat indissimulada.
L'estratègia del PP de desgastament del govern Zapatero mitjançant l'augment de la temperatura de la crispació política entorn a la qüestió del terrorisme revela no només un tarannà democràtic molt pobre, sinó un sentit de la responsabilitat sota mínims. Tot allò que té a veure amb el terrorisme té una gran capacitat d'excitar els ànims i de portar determinats sectors a ultrapassar les línies vermelles de la convivència pacífica. Els partits democràtics ho haurien de saber, i no jugar amb foc a l'hora de fer els càlculs de rèdits electorals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.