La commemoració del 70è aniversari de l'afusellament d'Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques, ha tornat posar de relleu el caràcter implacable de la repressió franquista. El 1936 es va desencadenar a Mallorca tot un món d'horrors que anava des de la tortura i l'assassinat a la vorera d'un torrent fins a l'empresonament de milers de persones. Tampoc no podem oblidar l'establiment d'una dura censura, la prohibició d'entitats de tota mena que no fossin afins al nou règim o l'exili de centenars de persones que pogueren fugir de Mallorca o es trobaven a la zona republicana el juliol del 1936.
En aquest context, s'ha posat poc èmfasi en la repressió econòmica. Precisament, fou Emili Darder la persona que, de totes les Illes Balears, va patir un embargament de béns més onerós, ni més ni manco que dos milions de pessetes. Aquesta incautació es va concretar en dues cases a Palma i una possessió a Bunyola de catorze quarterades. La casa on vivia Darder es va convertir en un quarter d'aviació i desaparegueren els mobles, un laboratori i una valuosa biblioteca. Josep Forteza-Rei va explicar que només es va poder salvar una important col·lecció de fòssils al·legant que era propietat del seu cosí Bartomeu, catedràtic de l'Institut de Tarragona.
També patiren embargament de béns el socialista Alexandre Jaume i els republicans d'esquerres Antoni Maria Ques i Antoni Mateu. Entre els béns embargats a Ques, que era un ric comerciant, es poden esmentar diverses finques rústiques de l'Algèria francesa i accions d'empreses mallorquines i catalanes. Pel que fa a Mateu, el juliol del 1937, la Comissió Provincial de Confiscació de Béns informà la seva viuda que només podria disposar d'una quarta part dels seus estalvis.
Segons les dades aportades per Francisco Sanllorente en el seu llibre La persecución econòmica de los derrotados (2005) s'imposà una multa d'un milió i mig de pessetes a Gabriel Alomar Villalonga, que es va poder exiliar a Egipte. També patiren fortes exaccions econòmiques, en concret 160.000 pessetes l'indià solleric Bernat Marquès Rullan; els esporlerins Bartomeu Sastre Trias (150.000 pessetes) i Joan Bosch Nadal (100.000 pessetes); el felanitxer i membre destacat d'Esquerra Republicana Jaume Mas Garcia (100.000 pessetes), i l'aristòcrata Miquel Oleo Sureda (90.000 pessetes). Aquest darrer, així com Bernat Marquès i Jaume Mas, foren afusellats pels franquistes. L'historiador Miquel Duran ha explicat el cas del serverí Miquel Sancho Alzina, col·laborador habitual del setmanari d'esquerres Nosotros, publicat a Manacor. Va perdre tots els seus béns, un xalet, un hotel a Cala Millor i 400.000 pessetes en efectiu, una gran fortuna per a l'època. Així mateix, varen haver de pagar multes importants l'apotecari felanitxer Pere Oliver i Domenge (65.000 pessetes), el comerciant manacorí Rafel Valls Segura (50.000 pessetes) i el científic i pedagog ciutadà Andreu Crespí Salom (45.000 pessetes).
La seva sort fou diversa, Oliver s'exilià a les Filipines, Valls fou afusellat l'agost del 1936 i Crespí va esser condemnat a cadena perpètua.
No hi ha dubte que l'espoli de béns a particulars pretenia privar de recursos econòmics els possibles enemics del nou règim i que les sancions tenien més relació amb la quantia dels béns del repressaliat, que amb la gravetat de la hipotètica falta comesa. La burgesia d'esquerres fou castigada de forma exemplar, ja que eren vists pel nou règim com a traïdors a la seva classe.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.