Violència al carrer
Dies enrere, la seu del PSOE a Alcalá de Henares fou atacada amb còctels Molotov i embrutada amb pintades coincidents amb les que se solen veure a les manifestacions organitzades quasi setmanalment contra el govern socialista. Ahir, militants del Partit Popular i falangistes feren front comú a l'espera d'una visita de Rodríguez Zapatero a Lorca, que no es va arribar a efectuar. A la plaça d'aquesta ciutat murciana es varen viure moments de tensió perquè alguns militants socialistes es manifestaren a favor del president del Govern espanyol. No hauríem de conformar-nos a fer diagnòstics benèvols d'aquests incidents. L'atmosfera política espanyola suporta un grau de contaminació molt perillós per a la convivència, la contaminació de la violència, que ja comença a manifestar-se al carrer, si és que consideram, en una mostra irresponsable de generositat, que les darreres manifestacions convocades o encoratjades pel Partit Popular són expressions de normalitat democràtica i no responen a una estratègia de desestabilització. És obvi que, des de la derrota del Partit Popular a les darreres legislatives, amb uns dèficits com el de la gestió immediata i posterior dels atemptats de l'11-M, les truculències entorn de l'accident dels militars espanyols amb els cadàvers repatriats sense el menor respecte per les víctimes, l'enfilall de mentides entorn de la guerra d'Iraq, etc., la dreta espanyola va optar per una fuita de cap endavant en lloc d'iniciar un procés de reflexió per tal de regenerar els seus principis democràtics. Però aquesta fuita cap endavant exigia l'ús d'unes eines polítiques dissenyades a posta per crear una tensió continuada que menàs el país a una sensació de caos i la ciutadania a la desmoralització i fins i tot a la por. El preu era la fractura social i ara comença a manifestar-se en la seva versió de carrer. Darrerament veim massa sovint els militants del PP compartint espais amb falangistes, amb el sequaços d'Ynestrillas i amb altres representants de l'extrema dreta més asilvestrada. Però si tot això passa al carrer és perquè el discurs del PP ja havia impregnat la part de la ciutadania més procliu a la confrontació. No es pot desvincular la violència al carrer de la violència dels discursos polítics, siguin responsabilitat directa de les jerarquies del PP, siguin dels mitjans de comunicació d'una Església catòlica cada dia més identificada amb l'extrema dreta.
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Els feixistes reaccionen histèrics contra Toni Nadal: «A Mallorca no parlam català, parlam mallorquí i espanyol»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.