A on apunta el PP

L'objectiu que persegueix és sumar un diputat per Mallorca. Sap que en pot perdre un per Eivissa i que a Menorca, tot i que minvi vot, és molt improbable -ni en el PSOE tal sols ho contemplen com a possibilitat- que s'alteri la distribució d'escons. Si manté Formentera, com espera, tot quedarà a expenses del que passi a Mallorca. Necessita, com s'ha analitzat aquí reiteradament, que el Bloc perdi el màxim possible d'escons perquè d'aquesta manera ell en podria pescar un. Per altra banda, ha d'atendre el seu vot tradicional que és sensible a una gestió com la feta, que és el que li dóna la gran consistència. Però, a més, ha dissenyat, des de l'endemà de les eleccions de 2003, una estratègia que té com a objectiu fer-se amb tot o la major part del vot desideologitzat, sensible a la gestió. Ningú no sap quants de sufragis representa aquest àmbit. Tanmateix, sí que es coneix que normalment entorn d'un 20% dels electors asseguren, qual se'ls enquesta poc abans d'unes eleccions, que no tenen decidit el vot. A Mallorca el cens electoral serà per enguany d'una mica més de 560.000 electors. La qual cosa vol dir que a hores d'ara entorn d'uns 112.000 no tenen decidit si votaran i, si és el cas, a qui. No significa que tots siguin ciutadans desideologitzats -és a dir, que votin sense atendre a cap ideologia- però una part sí. La qual, és ver, no se pot quantificar, però per petita que sigui pot arribar a tenir una importància decisiva.

Per altre costat, és convenient comentar que el cens electoral balear ha crescut en un sol any -2005-2006- amb més de 7.000 efectius, una part degut al creixement vegetatiu i una altra a un fenomen misteriós: l'augment de les nacionalitzacions que s'ha produït el 2006. No hi deu tenir res a veure, en aquest últim cas, el fet que a l'octubre de 2005 el Govern creàs la conselleria d'Immigració. Aquest increment de vot potencial se circumscriu a Mallorca i a Formentera. A la més petita de les illes han aparegut 455 nous potencials votants (sobre 4.542 que hi havia el 2003), un increment espectacular que no podem saber a què respon però no convé oblidar que el 1999 l'esquerra guanyà l'únic diputat de l'illa per 353 vots i que el 2003 el se quedà la dreta per 344. Gairebé la resta de l'augment d'electors se centra en quatre municipis mallorquins.

Tot plegat significa que a Mallorca hi ha un nombre petit d'electors -nacionalitzats a més de desideologitzats- que poden ser decisius a l'hora que el PP tengui o no la perseguida majoria absoluta per primer cop. És a aquest segment de potencials votants als quals se dirigeix l'ofensiva actual del PP i del Govern. Són electors que sense tenir cap ideologia i volent votar han de respondre necessàriament al «què» ofereix cada partit, i no tant al «com» ni al «per què». Són més fàcilment sensibles a un missatge basat exclusivament en aquest «què» que dóna el Govern conservador: més feina i més benestar immediat. És a dir, se tracta de ciutadans pels quals l'ofensiva propagandística de les realitzacions fetes pel Govern pot ser motiu més que de sobres per votar el PP. L'esperança conservadora és endur-se quasi tots els vots del col·lectiu format pel parell de milers d'electors nacionalitzats que a Mallorca puguin votar i els pocs milers de desideologitzats que facin el mateix. Si el Bloc en efecte -com el PP i PSOE estan segurs, i possiblement els mateixos interessats- perd dos diputats, aquest conjunt de sufragis, per pocs milers que puguin ser, poden fàcilment suposar que el PP en sumi un més per l'illa gran. D'aquí l'allau de «visites oficials» a les obres acabades i l'ofensiva propagandística de la gestió que s'ha iniciat aquesta setmana, i que no pararà.

Miquel Payeras, periodista