El pare Vallespir: víctima conjuntural

Quan un llegeix el que s'ha escrit des dels quatre diaris més populars a Mallorca sobre el romiatge d'enguany a la Real per Sant Bernat, dóna peu a despistar-ne més d'un. Segons la font d'informació que un agafi entendrà que el pare Vallespir ha estat un insurgent malintencionat de l'Església o simplement una persona santa fidel a les seves creences i fidel a ella mateixa. Entre ambdues versions, el que s'ha publicat es localitza dins una curta gamma de matisos de colors. Anem per parts i cronològicament als fets. Primer cal contextualitzar el que ocorregué a la Real amb la manifestació i contramanifestació de Son Servera del mateix matí. La primera, convocada pel Lobby per la Independència i el Bloc, es veié ampliada amb la participació d'externs, venguts principalment de Catalunya i també d'Andalusia, d'un marcat caràcter revolucionari i populars pel seu radicalisme d'esquerres. La contramanifestació convocada per la plataforma Basta ya! fou secundada pel Partit Popular i àmpliament formada per Noves Generacions vengudes de la península. Aquesta gernació de compatriotes espanyols, amb major o menor mesura, aprofità el viatge a Mallorca per fer una visita a la Real el mateix capvespre de dissabte 19 d'agost. Ara bé, els motius d'uns i altres eren ben diferents: en el cas dels Maulets venguts de Catalunya, la seva participació al romiatge tenia per objectiu boicotejar l'accés dels democràtics regidors populars al temple de la Real. En canvi, els venguts per donar suport al Sr. P.J. Ramírez es pensaven que el romiatge havia de ser una manifestació «anticatalana». Recapitulant: a ambdues formacions foren externs qui formaren un gruix significatiu d'assistents. Uns externs que la premsa ha demostrat que no estaven massa ben informats de la significació dels actes. Uns externs que, acompanyats per illencs, participaren activament per escampar crispació, amenaces i alguna agressió física. Devem ser la rialla d'Espanya si «de fora vengueren i de ca nostra ens tragueren». Totes aquestes manifestacions i contramanifestacions, \132 aquestes convidades massives d'externs a participar d'actes on els mateixos mallorquins en prenen certa cautela, responen a un moment de la nostra societat on tot, per força, ha de ser blanc o negre. Si la piscina del Sr. Ramírez fos del Sr. Cladera (un llinatge mallorquí escollit a l'atzar), no hi hagués hagut tant d'enrenou. Si els externs s'haguessin quedat còmodament a casa seva en lloc de venir a escalfar els ja aires calorosos d'estiu de Mallorca, la repercussió mediàtica hauria estat minsa. Si la designació de l'hospital de Son Espases hagués seguit un procediment més transparent i normal, no hi hauria hagut tanta plataforma Salvem la Real. Si els mateixos regidors de Palma haguessin escoltat les recomanacions, no hi hauria hagut excuses per a espectacles deplorables. Si l'oposició hagués ajudat a apagar en lloc de revifar, ens hauríem estalviat espectacles dignes de societats en vies de desenvolupament. Ara bé, avui dia ens trobam immersos en una Espanya que respon a allò de: «o amb mi o contra mi». I això és molt perillós. La kafkiana imatge a sa Marjal i el trist exemple d'incivilització a la Real no són més que mostres de manca de comunicació i de voluntat d'escoltar-se uns als altres (a més dels interessos submergits impossibles de desgranar sols amb la informació proporcionada pels mitjans de comunicació). Per tant, opinam i creiem profundament que el pare Vallespir s'ha trobat al mig d'unes circumstàncies ben allunyades de la seva espiritualitat i de les seves competències com a prior de la Real. El pare Vallespir ha estat injustament i sense proves calumniat per certes veus que denoten la crispació i manca de maduresa, que rebutjam mitjançant el diàleg, la tolerància i el respecte. Valors que han estat oblidats per certes veus públiques que han caigut de ple en l'ambient predominant de provocació, fal·làcia i hipocresia al qual el nostre sistema polític ens té acostumats.

Tot el nostre més sincer suport a la justícia, al diàleg, a la tolerància i al respecte. Mallorca no n'ha estat exemple a seguir durant els darrers dies. És a dir, tot el nostre suport al pare Vallespir i un crit perquè l'eima predomini sobre la mediocritat i els interessos particulars.

Bartomeu Adrover Riera; Pere S. Aguiló Payeras; Antoni Alomar Capó; Maria Francisca Alorda Vilarrubias; Antònia Maria Amengual Capó; Bernat Amengual Capó; Pere Carles Ayala Cladera; Miquel Bennàssar Bibiloni; Pere Gerard Bestard; Fernando Blanco Fiel; Joana Victòria Bonnín Bonnín; Joana Maria Buades Payeras; Joan Campaner Thomàs; Maria Esperança Cantallops Cantallops; Carles Capellà i Cervera; Joan Enric Capellà i Cervera; Llorenç Capó Pons; Francesc Carmona; Antoni Castelló; Francesca Cirer Llabrés; Maria Cladera Siquier; Joan Coll Morro; Maria Victòria Coll Ramis; Joan Comes Reus; Maria Antònia Crespí Canyelles; Urko Cuevas Gómez; Joana A. Escalas Vicens; Gabriel Ferragut Mir; Joan Ferrer; Guillem Florit Saletas; Llorenç Florit Saletas; Vicenç Fluxà Cladera; Maria Dolors García Carpintero; Maria Teresa Gelabert; Catalina Gelabert Morro; Joana Maria Huertas Pons; Juan Jarau Andreu; W. Jordá Ròdenas; Jaume Julià Moragues; Maria Llabrés i Vallès; Jerònia Llabrés Quetglas; Silvestre Llabrés Vanrell; Josep Llinares Martorell; Magdalena Mairata Serra; Bartomeu Manresa Servera; Miquel Àngel Maria Ballester; Margalida Martorell Martorell; Miquela Maria Mas Mas; Gaspar Mas Mas; Antoni Mesquida Janer; Joan Milta Cladera; Jaume Mir Pons; Miquel Monroig; Joan M. Moranta Frontera; Bartomeu Morey Ferrando; Antoni Pasqual i Riera; Catalina Payeras i Socies; Joana Payeras Payeras; Miquel Perelló Amengual; Pere Perelló Amengual; Antoni Perelló Tortell; Gabriel Pérez Alzina; Gabriel Pieras Salom; Mn. Joan Pons i Payeras; Catalina M. Pons Llabrés; Apol·lònia Pons Payeras; Josep Pons Terrassa; Miquel Rafael Amengual; Margalida Ramis Feliu; Catalina Ramis Horrach; Josep Antoni Reinés Pons; Carmen Reus Baro; Llorenç Riera Martí; Maria Rigo Vallespir; Guillem Rosselló Bujosa; Apol·lònia Saletas Pons; Miquel Àngel Sastre Vanrell; Esteve Serna Rosselló; Martí Serra Buades; Jaume Serra Cantallops; Francesc Serra Cantallops; Joan Serra Garau; Miquel Serra Serra; Martí Serra Serra; Bartomeu Serra Soler; Martina Siquier Rebassa; Rafel Socias Tugores; Miquel Socies Ramon; Miquel Socies Vives; Pedro Solivellas Ferrer; Caterina Torrens Siquier; Matías Tortella Tugores; Petra L. Valero Guardia; Joan Vanrell Torelló; Antonio Vera Díaz i Rafel Verger Mas.