Una de les demostracions més clares de poc esperit democràtic és la no acceptació d'un resultat electoral just perquè no ens agrada el que surt. És allò del famós «els ciutadans bascs s'han equivocat», de José María Aznar quan la coalició PNB-EA va deixar en una molt llunyana segona posició el seu partit en les penúltimes eleccions autonòmiques basques.
I parl d'això perquè darrerament s'han aixecat veus que s'escandalitzen dels resultats de les eleccions sindicals dins el món de l'ensenyament. Una d'elles ha estat la de José Ignacio Pérez Argüelles, president d'una tal Asociación Familiar, que ningú no coneixia de res fins que es va començar a inflar gràcies a les subvencions de l'actual Govern de les Illes Balears. I unes altres són les del director i algun redactor del diari El Mundo. A aquesta gent els sap molt de greu, però molt, que l'STEI sigui el sindicat majoritari entre el professorat, tant a l'ensenyament públic com al privat.
Per aquestes persones tan moderades, l'STEI és un sindicat radical i se'n fan creus que el professorat es pugui «equivocar» tant com per votar-los de forma massiva. Per deslegitimar-los no dubten a inventar-se les més estranyes teories, algunes de les quals es contradiuen entre elles, com la que argumenta que els docents voten l'STEI només perquè és el sindicat més fort i, per tant el qui pot defensar més bé els seus interessos laborals, o la que diu que els nacionalistes es fan professors ben a posta per influir en la societat i, com a conseqüència de la seva ideologia, després voten l'STEI.
La realitat és que dins el professorat hi ha persones de totes les ideologies, igual que en qualsevol altra professió. Ara bé, els docents tots som adults, amb un grau de formació i un nivell cultural força més elevat que la mitjana de la població. Per això és lògic pensar que els resultats de les nostres eleccions sindicals són exactament la suma de les nostres decisions individuals, reflexionades i preses en coneixement de causa. A nosaltres ningú ens ve a cercar amb el cotxe per acompanyar-nos a votar, ningú ens prepara el sobre, ningú ens ve a espantar amb la contarella que si guanya aquest o aquest altre ens quedarem sense feina o ens traslladaran a les quintes punyetes. Les nostres eleccions sindicals, per tant, són molt més netes i molt més representatives del nostre col·lectiu que no moltes altres que ningú no ha qüestionat mai. Així que l'únic que han de fer, si és que es consideren demòcrates, és acceptar el que nosaltres, lliurement, hem elegit i no demanar cap tipus de mesura represaliadora a les autoritats pel simple fet que la nostra tria no va en el sentit que ells voldrien que anàs.
Per molt que ens vulguin imposar el pensament únic, el seu, encara som capaços de pensar per nosaltres mateixos i decidir el que creguem més convenient per a nosaltres, per als nostres alumnes, i per al conjunt de la societat a la qual servim formant els ciutadans del futur.
Jaume Lladó, professor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.