Negres que ploren

A la mostra de fotoperiodisme Visa pour l'image, celebrada a Perpinyà, el fotògraf nord-americà Stanley Green, que hi era present amb un treball compartit sobre el Katrina, ha dit que als EUA el racisme és un monstre a l'aguait, que entra en activitat aprofitant la més petita ocasió. És més que disculpable que un fotògraf de guerra, que ha cobert informativament els conflictes més sagnats del món, que ha estat els nostres ulls a escenaris com el de Txetxènia, per exemple, no tengui per racisme allò que és racisme, diríem, estructural, inserit en el pensament i en la quotidianitat de les persones, i reservi aquest mot per a manifestacions més brutals. I tanmateix el racisme és una legionella que es posa en els racons més amagats de les actituds i les relacions humanes, del llenguatge, de la vida. Hi ha un cep de racisme latent en l'oblit, en la ignorància deliberada de la història. Servidor vaig parlar en un d'aquests escrits sobre alguns aspectes de la polèmica que s'ha suscitat a França arran de la nova edició del diccionari Le Petit Robert, que defineix els mots colonització i colònia de manera inacceptable per a la gran majoria de grups de negres francesos. La polèmica no s'ha extingit, i en el seu decurs ha emergit aquesta forma de racisme, en la veu d'alguns joves que al·leguen la seva personal innocència en uns afers que ja estaven clausurats quan ells varen néixer. «Nosaltres, diuen, vàrem néixer quan els vostres països ja eren independents. D'això, fa cinquanta anys, comença a ser hora que cerqueu en vosaltres mateixos les responsabilitats del vostre estat de coses, estam cansats de sentir-vos plorar». Del passat no en volen saber res, i atribueixen a la ineficàcia dels negres africans el caos en què s'ofeguen els seus països. El sofisme és sagnant. Ningú no li demana a un jove francès que s'autoinculpi pels desastres comesos pels seus avantpassats, però sí que se li pot exigir que assumeixi que el seu país, l'antiga metròpoli, té un deute històric, car, gràcies a la depredació d'altres països, el jove francès pot gaudir d'uns avantatges que el situen a segles llum dels joves africans. La història és coneixement i compromís, i quan un i altre s'obvien, la mentalitat colonial i l'esperit racista nodreixen el pensament i s'hi reforcen, s'insereixen en el dia a dia de les persones, que acaben dient als negres de l'entorn que ja estam cansats de sentir-los plorar. El plor dels negres és més antic. Ploren fa segles perquè no poden sortir de les tenebres en què l'esclavitud, el colonialisme i el racisme els sepultaren.