El primer que us comentaré avui correspon a la pàgina «12/Sucesos» del diari Ultima hora, del dimecres 24 de maig d'enguany. A l'esquerra així com la mires: Efe. Las Palmas: «Juicio a un hombre que violaba a sus hijos y los obligaba a mantener relaciones sexuales con su madre/ El acusado se enfrenta a 73 años de cárcel./ Un hombre de 44 años fué juzgado ayer por maltratar y violar a sus hijos y a su mujer, así como por obligar al menos a uno de los niños a consumar una relación sexual con su madre». L'acusat, en Carmelo T.S., a la foto mira el fotògraf amb ulls d'enfurida rata assetjada amb unes ganes rabioses de mossegar... Redéu, com poden passar aquestes coses!
Però aquesta pàgina 12 d'aquest dia no acaba aquí, ca barret!, al costadet de la dreta de la mala nova d'aquest obsés sexual, hi podem llegir aquesta altra càrrega de profunditat al seny: E.Press-Barcelona: «la madre que mató a sus dos hijos en Barcelona dice que actuó con -coraje-./ Ayer se inició el juicio contra Maria Rosa M. por ahogar a los niños en la bañera./La madre acusada de ahogar a sus dos hijos, de ocho meses y dos años en la bañera de su domicilio, en Barcelona, admitió ayer el doble infanticidio y reconoció que actuó con -precisión- y con -coraje- para acabar con la vida de los pequeños porque creía que de esta manera -les liberaba- de sufrimientos futuros». Resulta que ella es volia suïcidar i no els volia deixar sols... De fet es tirà del terrat per avall, però sobrevisqué. La dona, jove, de faccions agradoses, a la foto mira algú, suposadament el jutge, amb el posat pesarós però segur, del que pensa i no ho diu: què sabreu vosaltres d'aquesta puta vida...!
Sí, d'acord, tant en un cas com en l'altre, es tracta de persones claríssimament passades de rosca, grampons que mesclen a les totes, carn de psiquiàtric, malalts que un moment donat han vist romput el dèbil fil conductor de la seva íntima realitat, i la força centrífuga de la vida els ha estampat contra la paret.
Inicialment, quan he començat a escriure aquest article, entre nosaltres, el que en veritat volia fer era analitzar la possible relació una mica esotèrica entre aquestes dues notícies de premsa i una altra del 20 d'agost al mateix diari U.H.: pag. 36/Part forana./ «Concentraciones en Son Servera ! Acto del colectivo -'Basta ya!-». Comentar les fotos aquelles del Molt Honorable Jaume Matas (que em representava a mi, ostres!) espolsant la caspa al Pedro J. Ramírez, i amb carona calorosament afectada pareixia dir-li: «respire fuerte, don Pedro, que mientras yo sea aquí no puede passarle nada de nada...» Al que l'ínclit madrileny, cabells esvalotats com un déu mític, sembla contestar-li: «no te preocupes, Jaimito, que los tengo pequeños, pero redondos y pegados al culo, como los leones». I aquella altra foto de la senyora Llinàs absolutament aferrada com un segell al convidat d'honor, braços al coll en estreta, apassionada expansió afectiva, mentre ell es deixa estimar i no sap de cap manera on cony ha de posar les mans sense fer-ho brut, potser pensant que més tard el més segur hagi de respondre a la senyora gatha de certes vermellors al coll... Els membres del «Círculo Balear» i les NG defensant el poc que queda de llibertat i tolerància per aquestes terretes benvolgudes, diuen ells...
Per aquí anava inicialment la cosa: de la manca de percepció de la realitat d'unes persones i altres, d'esmes extraviades, de dignitats venudes a preu de mercat, de trastorns del comportament..., de les circumstàncies que empenyen a certs ésser humans a comportar-se, en uns cassos, d'una manera xereca, llosca, innoble..., absurdament criminal en altres. Però no, com veieu, ho he deixat anar aviat. Era molt fort tot plegat. Feia agrura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.