El bisbe Murgui i els preservatius

El bisbe Murgui, pel que sia, no va dir res quan una gent habilitada pel govern del PP va signar un contracte que donava llum verda a una fira de pornografia barata -erotisme, en digueren. No és propi de les jerarquies catòliques callar davant la degradació de la vida moral, sobre la qual emeten i/o rescaten tanta doctrina que afecta l'asimetria abismal entre els instints carnals i la força per fer front a la temptació. Per això, és segur que ara el bisbe Murgui dirà alguna cosa sobre la participació de la Direcció general de Joventut, del govern regional, en una campanya per a la prevenció de la sida, que consisteix, entre altres coses, a propagar l'ús del preservatiu. Hi ha molta literatura moral emesa des de les més altes jerarquies sobre aquest assumpte, i ara el bisbe Murgui tendrà una oportunitat magnífica, emprant tots els mitjans al seu abast, de condemnar amb contundència la campanya i els seus promotors. Així farà avinent als més suspicaços que la jerarquia no es mou sinó en exercici de la seva autoritat religiosa i l'interès moral de la societat, independentment de sectarismes polítics i altres banderies. Sens dubte serà així. I sens dubte el seu missatge serà més clar que el que emprà per defensar (?) el prior del monestir de la Real, contra el qual Miquel Ramis, portaveu del PP, llançà, com ja és lamentablement habitual en ell els darrers temps, una artilleria verbal extreta del diccionari de les barroeries residuals, que sembla haver esdevengut el seu únic llibre de consulta. Miquel Ramis, que no ha de confondre ningú amb el que fins fa poc va ser batle de Muro, és un exemple esfereïdor del trànsit d'una dreta civilitzada, d'un conservadorisme tradicional i dialogant, a la trinxera dels agitadors verbals, la missió dels quals no s'endevina quina pugui ser més enllà de la de crear tensió política, bel·ligerància i malestar general, com qui escalfa els motors per a travessies més abruptes. És de vertigen la celeritat amb què l'antic batle d'Alcúdia s'ha transformat en l'actual portaveu d'un partit d'ideologia aznariana. Seria bo, parlant en general, que els polítics tenguessin present que la vida política no dura tant com la vida, però això ja pertany a un altre ordre de coses, que té a veure amb la bona criança. Res, a l'espera de la reacció de la jerarquia diocesana davant la campanya per a l'ús del preservatiu, servidor vos faig partícips del goig que envaeix la meva ànima en comprovar que ja he exhaurit l'espai de què avui disposava. Fins demà, si no hi ha res de nou.