La televisió, Antich, el carnet

FRANCESC ANTICH: Conxa, du'm ara mateix el teu carnet del partit.

VEU DE LA TELE: La crisi que ha esclatat, a causa de la senyora Garrigosa, feia temps que covava. El president Maragall havia estat enviat a l'holocaust per Josete Zapatero des del moment que l'executiva del PSOE va aprovar la posada en marxa de la campanya interna «una Cataluña regional, una España universal». Aquesta campanya, que compta amb el suport incondicional de CIU, té per objectiu reconduir, a través de l'Espanya de les autonomies, allò que se'n deia «las ricas variedades regionales de España» cap al federalisme centralista, amb l'objectiu d'aconseguir que Di Stéfano torni a fitxar pel Reial Madrid i que SEAT reiniciï la fabricació del 1400.

FRANCESC ANTICH: Conxa...! Que em sents?
VEU DE LA TELE: Feia temps que el president Maragall tenia la impressió que li havien pres els pantalons, però atès que som a l'estiu i aquests mesos la xafogor ha estat notable, no hi havia donat importància. La crisi ha esclatat a les portes de la Diada, quan la senyora Garrigosa ha pretès planxar els pantalons al seu marit.

FRANCESC ANTICH: Conxa, no deus tenir intenció de planxar-me els calçons, tu...?

VEU DE LA TELE: Segons fonts dignes de credibilitat, pròximes a la llar Maragall-Garrigosa, la senyora Garrigosa podria haver preguntat al seu marit: «Pasqual, on són els teus pantalons?». I el senyor Maragall li hauria respost: «Me'ls va prendre Pepe Montilla». Aleshores, la senyora Garrigosa hauria fet la mateixa pregunta al candidat a la presidència i aquest li hauria dit que, en realitat, qui havia pres els pantalons al president, havia estat Josete Zapatero. Sense repensar-s'ho, la senyora Garrigosa va telefonar a la Moncloa i el senyor Josete li va confirmar que, efectivament, els pantalons del seu espòs eren al Museu dels Trofeus Nacionals, concretament a una vitrina on hi ha l'orella que va tallar Manolete a un bou sord. El president del govern espanyol va voler aclarir les coses a la senyor Garrigosa. «Tenga en cuenta -li va dir-, que su señor Pascual se bajó los pantalones él solito». Aquest comentari, que ella va considerar injuriós perquè prou se n'encarrega, que el seu marit no surti al carrer cul enlaire, va decidir la senyora Garrigosa a tornar el carnet.

FRANCESC ANTICH: Conxa, que no t'he dit que em duguis el teu carnet? Mira que no m'agrada repetir les coses dues vegades...

VEU DE LA TELE: De manera que la senyora Garrigosa no es va voler creure que el seu Pasqual s'hagués baixat els pantalons per pròpia voluntat. En interrogar-lo, per tal de treure el fil de tot aquest embolic, el senyor Maragall va recórrer a Shakespeare. «Me'ls he baixats o me'ls han presos? That is the question».

FRANCESC ANTICH: Misses sagrades, Conxa... El carnet, t'he dit! Que tens la paella al foc i no la pots perdre de vista? Fes el que et dic! Si el menjar se crema, ja dinarem a la fonda...!

VEU DE LA TELE: En comprendre, la senyora Garrigosa, que el president de la Generalitat no podia acudir a dipositar el ram de flors al Fossar de les Moreres sense pantalons, perquè de grat o per força els seus pantalons són a Madrid i ningú no té intenció de retornar-los-hi, la senyora Garrigosa va optar per fer botifarra al senyor Montilla.

FRANCESC ANTICH: Conxa, el carnet. Sí, ja ho sé. Si et vull veure retratada puc mirar la fotografia de noces de damunt l'aparadora. No importa que m'ho repeteixis. Però jo vull el teu carnet. És el teu carnet, que vull! Que no parl clar?

VEU DE LA TELE: La decisió de la senyora Garrigosa pot crear problemes a la direcció del PSOE que, atesa la facilitat amb què havia aconseguit que el president de Catalunya es baixés els pantalons, havia començat a exigir a tots els representants socialistes de les diferents comunitats autonòmiques que també se'ls baixessin. Aquesta mesura, segons paraules del senyor Rubalcaba, no va en detriment de l'autoritat dels presidents o futurs presidents socialistes, com ho demostra el fet que els àrbitres de futbol deixen els pantalons al vestuari i, enmig del camp, la pinten més que ningú. Es tracta, i continuem citant fonts pròximes al senyor Rubalcaba, d'harmonitzar l'aspecte de tots els representants perifèrics del PSOE, com una passa més del partit cap a l'aprofundiment en el federalisme. La senyora Garrigosa acaba d'establir un precedent preocupant, des del moment que no està disposada a admetre, de bon grat, que el seu marit governi amb el cul a l'aire. La preocupació del senyor Rubalcaba rau en la possibilitat que altres esposes pensin igual i tornin el carnet...

FRANCESC ANTICH: Conxa, el carnet. Mira, Conxa, que et conec, i en Maragall ja ha sortit sense calçons en es Cu-Cut. Sols faltaria que per culpa teva a mi em traguessin en el Foc i Fum...

VEU DE LA TELE: Ens ha arribat a la redacció un últim apunt sobre els pantalons presidencials. El senyor Montilla, en referència a la senyora Garrigosa, ha afirmat que «la mujer en casa con la pata quebrada». Tot fa pensar que, com a resultat de l'afer Garrigosa, el senyor Montilla ha optat per abandonar l'esperit progressista de Cornellà i retornar als orígens culturals de la seva Còrdova sultana i mora. Immediatament, la senyora Manuela de Madre li ha respost com a socialista, dona i immigrant, tot recordant-li que aquesta frase era un greuge a les dones de Catalunya i d'arreu de l'Estat i que, a més a més, no totes les dones són tan picalloses com la senyora Garrigosa que encara té la pretensió burgesa de planxar els pantalons al seu marit, i bla, bla, bla...

FRANCESC ANTICH: Au, Conxa, da'm el carnet. Qui comanda a Son Ribot, l'amo a s'al·lot? Entesos, idò! El depositaré en el Banc d'Espanya i no se'n parli pus. Mil llamps, de dones...!