Remor de batles

A la Mallorca interior, sobretot al Pla, tot té un ritme i una lectura diferent a la resta de l'Illa. Entre moltes altres coses perquè tot allò que no toca mar, no toca pèl i, en conseqüència, disposa d'uns recursos i d'unes oportunitats molt menors. Alguns moviments polítics totalment informals detectats en el Pla, durant aquests darrers mesos, van més enllà del plaer de sopar i de la vetlada nocturna. Tenen també un cert aire de conspiració i de solidaritat, perquè molts batles no estan contents, sobretot amb els seus partits ni amb les institucions, en general. Tampoc no es poden significar massa, aquests batles, perquè els aparells dels seus partits tenen una tendència natural al menyspreu més que a la generositat. Tanmateix, un batle de poble no deixa de ser un element decoratiu menor o, en el pitjor dels casos, antiestètic i incorrecte políticament i socialment. Mediàticament el poder té una tendència a concentrar-se en el món urbà o en la vulgaritat de la perifèria illenca, sobretot quan aquesta està relacionada amb màfies, especulació i tota casta de components dels considerats «friquis». En els cafès de les places públiques de Sineu, Montuïri, Sencelles o Algaida, la ciutadania llegeix el diari amb ironia i distància. Allò que passa a Palma o a Beirut és quasi igual d'enfora. Ningú no protesta, però molts intenten ridiculitzar aquest model de societat mal considerada mallorquina. Molts batles estan profundament insatisfets, molts fins i tot verbalitzen missatges de conspiració i proclames que no deixen de ser símptomes de la incomprensió i del seu mateix descontent. Els partits, generalment, no confien en els seus batles perquè no disposen d'estratègies ni de discurs polític clar; però els batles desconfien també dels partits perquè, entenen, que els aparells dels seus propis partits estan en mans de buròcrates ineficaços i insensibles, incapaços de ser constants en la relació amb la gent i els seus microproblemes. A la Part Forana s'han sentit i se senten alguns sorolls confusos i poc definits. Els batles estan vius, el municipalisme podria estar recuperant algun pes que potser els partits no valoren suficientment.