Sa Màniga dansa

La disgregació general deu ser una de les raons per les quals és tan difícil, a Mallorca, consolidar qualsevol iniciativa de caràcter cultural. Les coses apareixen, desapareixen, fan una reaparició fugaç i no se'n torna saber res mai més. Així és des que servidor tenc memòria. Les coses que suporten el pas del temps solen ser molt oficialotes i de poca volada. Societats, acadèmies, cercles i altres artefactes d'obsoleta naturalesa conviuen amb l'arna. La continuïtat d'un Festival de Música de Pollença constitueix una fita històrica, excepcional. El caràcter depredador de la majoria dels nostres governants explica el malbaratament d'esforços i de doblers, just per no donar continuïtat a projectes iniciats per governants anteriors, i no necessàriament adversaris polítics. Reduir aquest tret característic de la nostra gent al territori de la cultura seria un excés. En el terreny de l'esport, per exemple, la discontinuïtat de tasques meritòries ha suposat el cansament i la frustració de grups de persones que prestaven desinteressadament els seus esforços a la societat. Les administracions, per la seva banda, no han estat eficaces a l'hora d'incorporar el voluntariat -social cultural, esportiu...- a les tasques de govern, i sovint les han defraudat creant empreses que, amb personal sense experiència, s'han professionalitzat en la percepció d'honoraris.