El nacionalisme va mogut, a Mallorca. És una situació estranya que ningú no pot assegurar si respon a una efervescència de fons o si bé i pel contrari es queda tot en la simple superfície com a fals reflex mediàtic i prou. Però es mou, és indubtable. Ja fa un mes que PSM va prendre la decisió de fer la coalició d'esquerres. Amb el temps que ha passat des del congrés a hores d'ara hauria d'haver transcendit quelcom positiu, en relació a la coalició esquerrana. Tanmateix no res es diu. Se sap que s'han celebrat converses, més o manco formals. La setmana passada s'havia de veure el PSM amb EU-Verds i ERC, per separat. No consta si a la fi es reuniren i en el seu cas què acordaren, si és que arribaren a algun acord. Això sí, pareix, pel poc que transcendeix, que ERC juga a guanyar temps. És com si els republicans donassin llargues. I els nirvis dels altres comencen a aflorar. No només per l'actitud dels independentistes sinó sobretot quan es combina amb el moviment renovador anti-PSM.
Els renovadors han aconseguit en escassament un mes inocular molts de nirvis a tothom. En especial al seu encara partit. La reunió renovadora de Pollença, tot un desafiament, va ser contestada per la direcció amb un anunci públic que la coalició d'esquerres serà nacionalista. La prova del cotó. Que la direcció d'un partit que té trenta anys d'història nacionalista orgànica hagi de sortir a dir en públic que l'operació de muda que impulsa és nacionalista... doncs en castellà hi ha una dita que va perfecte per a l'ocasió, ja saben: allò que del que se presumeix... Encara més feblesa demostra la direcció amb la inactivitat com a resposta davant les públiques conspiracions anti-PSM per tot arreu i -que hi hagi constància- sense obrir cap expedient d'expulsió. Una direcció que se sent legítima no deixa passar aquestes actituds públiques que objectivament corquen les expectatives del partit. Si ho fa és que està paralitzada pel temor, resant perquè passi el temps i s'arreglin les coses totes soles. Possiblement el que temi és el mateix que aixeca terror a EU-Verds: que el desgast pel flanc renovador no s'aturi sinó tot el contrari. Amb la qual cosa, passi el que passi, el perjudici anirà per a la coalició d'esquerres. No es pot perdre de vista, emperò, que el moviment renovador no és un bloc homogeni, i fins que no es constitueixi com a tal, si és que finalment ho fa, no es podrà avaluar quin potencial podria tenir.
En aquest panorama tan confús, la direcció d'UM hi afegia dimecres el seu granet de fum. Es reuniren a sopar l'ex batle de Santa Eugènia del PSM Mateu Crespí i l'encara batle del PSM de Vilafranca Jaume Sansó, amb tres membres d'UM: el batle de Porreres, Joan Sastre, que està enfadat amb Maria Antònia Munar, amb un altre cap municipal, el d'Alcúdia, Miquel Ferrer, que és excrític, així com amb el també ex de Pollença que deu ser tan crític com que Munar li ha donat feina en el Consell pels mesos que resten de mandat. Com que es tractava, com ells raonaren, d'un «sopar d'amics», procuraren que els diaris el divendres en parlassin, curiosament coincidint tots els titulars: apropament de crítics d'UM i del PSM. A UM només queda un crític (bé, no sé si encara és militant), per tant per part d'aquest partit la reunió era ben oficialista i amb tota la intenció de fer mal al PSM. Per altra banda, Crespí no consta si segueix essent militant del PSM però sí Sansó. I per aquí val el que s'ha dit abans. Que la direcció no prengui mesures després d'un acte així, que és la continuació del de Pollença, dóna clara mostra de la feblesa que pateix i del temor que sent davant dels renovadors.
I tot això, què té a veure amb ERC, es demanaran vostès, i amb tota la raó? Doncs que la decisió del PSM d'intentar fer -que ja veurem si es fa- la coalició d'esquerres ha fet bullir com mai l'ambient nacionalista, com se veu. Perquè davant segons quins ulls deixa orfe l'espai nacionalista. Sigui aquest un espai petit, minúscul o inexistent tant és: bull d'aspirants a cobrir-lo. I com que els renovadors no són un bloc homogeni ni UM pot aspirar a xuclar res de les restes nacionalistes del PSM més enllà de Vilafranca i qualque altre petit poble, l'única força amb credibilitat nacionalista i amb capacitat de convertir tot aquest bull en quelcom mengívol per dinar és ERC. Si vol i si creu que la tita ho val.
