Ja fa una partida d'anys que un hotel de Palma va ser l'escenari d'un congrés ben curiós, ja que es tractava d'una reunió de mestres d'aixa informàtics, coneguts també com a hackers. La veritat és que quan ho vaig saber, em va faltar temps per demanar una acreditació com a col·laborador d'aquest Diari per anar a fer-hi una volta més o manco camuflat. He de dir que la disfressa no va funcionar ja que ben aviat -com a bons hackers que devien ser- ja tenien la meva fitxa completa i sabien que jo no era periodista ni prop fer-hi, tot i que estava allà per documentar-me per a un possible article. El muntatge era ben curiós i l'activitat estrella del congrés -d'àmbit estatal- era intentar atacar un servidor muntat a l'efecte amb un premi interessant per al primer que ho aconseguís. Avui aquesta és una, diguem-ne, atracció que hi ha a qualsevol reunió que tengui els ordinadors i els joves com a protagonistes, com la Balearikus Party, però aquella va ser la primera vegada que ho vaig veure. Tanmateix el que em va sorprendre de bon de veres, va ser saber qui pagava la festa, ja que es tractava d'una empresa -del País Basc- especialitzada en seguretat informàtica i que l'organitzava, simplement, per a caçar talents i trobar nova saba per a la seva estructura. Sembla que la demanda en aquest sector d'activitat ha augmentat de forma considerable, almanco a Escòcia, on una universitat local acaba d'anunciar que el proper curs ampliarà la seva oferta acadèmica amb un nou estudi de grau que té per nom Ethical Hacking and Countermeasures, és a dir, com aprendre a fer de hacker bon al·lot i a fer contramesures per als hackers dolents. La universitat justifica aquesta oferta en la gran demanda que hi ha d'experts en seguretat en el sector informàtic i, per consegüent, el millor que poden fer és oferir un diploma com aquest. En Joan, teleco tot just llicenciat, quan ha vist la notícia, ha manifestat el seu cinisme impenitent amb un comentari de l'estil que «per a això ja hi ha les facultats d'informàtica, no? De fet, què s'ensenya a aquestes facultats, si no?». He intentat suavitzar el seu sarcasme tot fent-li notar que sí, però que la novetat del nou títol estava en el fet que els ensenyaven a ser bons al·lots, però crec que no l'he convençut gaire. I és que, en el mateix anunci, la universitat escocesa ha advertit que, per descomptat, vigilaran de prop -és a dir, fermaran ben curt- els alumnes d'aquesta titulació i que no els donaran de cop les eines necessàries per a l'obtenció de les noves destreses inherents al títol. La qual cosa, sigui dit de passada, obre seriosos dubtes de com serà l'avaluació en aquests estudis, perquè, ben mirat, qui ha de treure més bona nota: un alumne que faci bonda i no passi cap de les retxes que li marquin o, ben al contrari, aquells que saltin amb èxit les barreres i vigilàncies que els puguin posar? I és que aquesta és una qüestió que m'ha preocupat des de ja fa estona, especialment quan escolt aquells que prediquen sobre la conveniència de posar filtres als ordinadors per evitar que els més joves puguin visitar segons quins llocs d'Internet. Una ocupació tan lloable com inútil, o si més no, preocupant, ja que per a mi seria altament decebedor que un al·lot no intentàs -i aconseguís- botar tots aquests filtres presents en el seu ordinador. I és que com molt bé diu Manuel Castells -i ja van dues setmanes seguides que l'esment- a propòsit de la creació i desenvolupament d'Internet, que es tracta d'una extraordinària aventura humana que mostra la capacitat de les persones per a transcendir les regles institucionals, superar les barreres burocràtiques i subvertir els valors establerts en el procés de creació d'un món nou. D'això, justament d'això, va qualsevol procés d'aprenentatge en general, i l'universitari, en particular: d'aprendre a transcendir regles, a superar barreres i a subvertir els valors per crear un nou i millor món. Ho dic per si encara no se n'havien temut.

Llorenç Valverde, vicerector de la UOC