L'ala dreta de la Conferència episcopal espanyola no podia enfrontar-se directament amb el govern socialista a compte de les maniobres per assolir la pau al País Basc. A més, al perdó hom li atribueix, en els llibres piadosos, la funció d'aportar l'oxigen que necessita per viure el cos místic de l'Església. Maquinar contra la pau tot negant el perdó hauria estat tornar a les imatges de bisbes beneint els canons de Franco. Són imatges que corresponen a la realitat d'un altre temps -en aquests casos s'ha de dir que no es poden jutjar uns fets passats des de la perspectiva d'avui-, un altre temps en què, però, els deu manaments ja havien estat promulgats. En tot cas: ara no era presentable que ses eminències s'incorporassin a les files dels qui, negant radicalment el perdó, obstaculitzen el procés de pau.
Però bé que alguna contribució substanciosa havien de fer els bisbes a la guerra política del PP contra el govern socialista. És clar que la seva emissora és a l'avantguarda de les forces d'assalt, però la jerarquia catòlica té l'avantatge de parlar sempre en nom d'un ordre superior, que és allò que acaba justificant els fets dels homes, els més heroics i els més miserables, simplement perquè l'ordre superior està exempt de l'obligació de justificar res. En aquests moments, quan des de la seva emissora s'acusa Zapatero de desintegrar, de xapar Espanya, la Conferència episcopal es reuneix excepcionalment, estratègicament, per anatemitzar els nacionalismes i consagrar la Unitat d'Espanya, que és, i no cap altra, la qüestió d'Espanya pròpiament dita: no n'hi ha d'altra amb més contengut polític. A aquest contengut, els bisbes n'hi volen afegir de morals -i de teològics?-, creant així l'arma ideològica més potent per lluitar contra els enemics de Déu i d'Espanya, que tornen a ser una mateixa cosa.
Un primer avançament del que poden ser les conclusions de la conjura episcopal, un primer tast de la seva doctrina, ens el va fer degustar Rouco Varela en el discurs amb motiu del seu doctorat honoris causa per la universitat de San Pablo, en presència d'un Rajoy reverencialment excitat i d'un Aznar investit d'aura per a l'ocasió: el comandament conjunt per lluitar contra els enemics de Déu i d'Espanya. Els bisbes no podran dir en el futur que es penedeixen d'haver creat aquesta arma: saben bé a qui fa servei i quins poden ser els seus efectes. Saben què passa quan es parla amb propietat de la catòlica Espanya.
