Em sembla recollir el sentir d'una majoria de companys meus anomenats «capellans o frares i monges secularitzats», si vos dic que malgrat anys de divorci entre les baules estructurals de l'església tant diocesana com romana, dins el racó més profund del cor de molts de nosaltres hi ha aquell record més o menys agraït dels anys d'infantesa, adolescència i joventut, i fins i tot d'edat adulta, viscuts dins la xarxa eclesial. Encara no he trobat ningú que renegui de la seva història, malgrat que hi hagi hagut motius de tota mena. Tampoc no vull excloure aquells que duits per la seva consciència han deslligat amarres i caminen per altres indrets. Em costa acceptar el silenci diocesà de més de dos anys per a un col·lectiu que va entregar -per una mitjana d'uns quaranta anys de vida per la mateixa causa que vos representau.

Per ventura pensau que no hem estat fidels a l'evangeli de Jesús, tanmateix algú pot dir que ho he estat sempre i en tots els aspectes? Només hi ha celibat en la fidelitat a Jesús? Allò nostre va ser tan fort que no tengui comparança amb infidelitats històriques i incongruències cabdals d'eclesiàstics de tots els graons i de les quals se'n comença a demanar perdó?

Vaig llegir a alguna publicació vostra -com a bona notícia- que havíeu aconseguit la presència d'alguns capellans ortodoxos catòlics casats i que duen la família, que s'han intal·lat eb algunes parròquies mallorquines i sense cap ànim de polèmica i/o de reivindicació, dient una vegada més que ara ja no acceptaria el retorn al ministeri sacerdotal, demanat-vos que digueu sense por que no és essencial la unió de celibat i sacerdoci.

Per sentit de justícia, per principis evangèlics, per coherència amb el que feim i amb el que deim, demanam deixar de ser penalitzats econòmicament, ja que a l'hora de la jubilació ens fan cotitzar a compte exclusiu personal les cotitzacions a la Seguretat Social que l'Església i/o l'Estat havien d'haver pagat. Tampoc ens agrada que prop de l'altar -si algú de nosaltres s'hi acosta- el facin fer d'escolà, amb tot el meu respecte pels meravellosos escolans, afegint-hi tota la colla de prohibicions que encara subsisteixen.

Esper que aquestes retxes no serveixin per crear més separació i que el vostre vot a la Conferència Episcopal sigui positiu per al nostre col·lectiu. Estic convençut que certament la majoria d'ell continua fidel a la persona de Jesús.

Pere Barceló Barceló. Puigpunyent.