El decret trilingüe

El mercat de treball i les exigència d'un món globalitzat demanden, de cada dia més, un bon domini d'una tercera llengua, especialment, l'anglès, esdevingut en llengua universal. Les famílies són molt sensibles a aquesta realitat i les administracions estan obligades a donar-li resposta. No és admissible, però, aprofitar aquesta consciència per aprovar normes que representen una involució en el procés de normalització lingüística. Amb el Decret que aprovà ahir el Consell de Govern, escoles pioneres en la millora de la didàctica de l'anglès hauran de renunciar a realitzar l'ensenyament íntegrament en català. També és molt greu que l'Administració creï un servei públic sense garantir-ne ni la universalitat ni la gratuïtat. El Govern ha instituït un privilegi per a uns pocs. La legalitat de la norma ha estat qüestionada per una part del Consell Consultiu i s'han anunciat recursos jurídics que «preocupen» el conseller. Per si això fos poc, l'eficàcia de la mesura ha estat rebatuda amb arguments tècnics per la Facultat d'Educació, pel professorat de filologia anglesa i pels directors dels centres públics. Tot i això, l'Executiu de Jaume Matas ha preferit tirar endavant, sense escoltar aquells que estan qualificats per emetre opinió. Davant la gravetat dels fets, l'Obra Cultural Balear ha cridat a la mobilització. S'hi sumaran moltes altres entitats i organitzacions. Per tant, l'únic que ha aconseguit el Govern és dur la guerra allà on hi havia regnat sempre la pau i el consens. És un balanç molt pobre per a un gabinet que no ha tengut mai ni un bona paraula ni un bon fet amb a la llengua del país i amb l'escola pública.