El nou comunicat d'ETA afirmant que vol dur la pau «fins al final» i la predisposició de Zapatero de dialogar amb l'organitzció armada aquest estiu són els indicatius més clars que la pau és a prop, molt a prop. Ens trobam davant d'un moment històric que pot posar fi a gairebé quatre dècades de violència. L'acció etarra va ser determinant en el final del franquisme, durant la transició i en l'època de González i els GAL. També Aznar deixà el poder amb el nom d'ETA a la boca aquell terrible 11-M. Ara, amb una estructura autonòmica consolidada i amb un aprofundiment constant en la descentralització del vell Estat, arriba la gran oportunitat. El problema, com sempre, és el PP. Sembla com si Rajoy i la seva cúpula es posassin malalts només de saber que ETA deixa les armes. És la demostració més clara del seu complex d'inferioritat ideològic i polític davant el PSOE. És que Rajoy i els seus no són capaços d'autoafirmar-se sense tenir al davant un fastasma sobre el qual edificar la seva estratègia de la por? Com podran ara negar Zapatero després de la gran capacitat de diàleg que demostra per acabar amb la violència? I el que és més depriment: Si callen les armes, continuaran encara cercant proves per lligar ETA amb Al Qaeda i el desastre de l'estació d'Atocha?

Sembla que aviat el PP haurà de canviar de discurs i prepara-se per a les ofertes en positiu. No ho té senzill. Amb la campanya pel referèndum que està fent a Catalunya, se li alluya cada cop més la possibilitat d'assolir la majoria absoluta en el conjunt de l'Estat. I tampoc no té amics per establir polítiques de pacte. O canvia de rumb o aquest partit es convertirà en el prototip de la nagació del diàleg, exactament el contrari de Zapatero, que està a les portes de fer història.