Preuat recés de natura,
vora l'antiga Ciutat;
joiell d'història i cultura
que els segles han respectat.
Monestir, Casa Sagrada
que dins un camp delitós
sorgires, com surt l'albada
en un matí lluminós.
Fontanelles, horts, vergers,
refilar d'aucells vitencs,
i càntics de primatxers
dels blancs monjos cister-
cencs.
Romeries venerades
per el poble mallorquí,
que de tantes encontrades
sentia l'influx diví.
Pedres que traspuen flaire
de pau i serenitat,
i apunten mirant a l'aire
amb sospirs d'eternitat.
Llegats d'un vell temps que
amaguen, com el front d'un ancià,
els records que mai s'apaguen
i no es poden profanar.
Correntia del passat
mirant l'esdevenidor,
que el bell tresor conservat
acorona amb gran amor.
Pena d'un temps que s'au-
gura,
que uns núvols devastadors,
el silenci i la natura
emmetzinen destructors.
Un progrés de nostra terra,
sense cor i sense entranyes,
des del pla fins a serra
destrossa valls i muntanyes.
Sobre les platges desertes,
com donzella profanada,
plora amb les venes obertes
la nostra Illa violada.
L'avidesa dels diners,
sense cor ni poesia,
trepitja pins i ametlers,
tota nostra pagesia.
Els bàrbars de cara tosca,
ja envolten el lloc sagrat.
Sobre els cavalls de la fosca
els voltants ja han ultratjat.
Els murs sagrats s'espaven-
ten,
dels brunziment de destrossa.
La dansa macabra senten
sobre funesta carrossa.
De la pau de la natura,
d'amor i de poesia,
sols el Monestir perdura
dins l'antiga rodalia.
Tu suportes amb valor,
tu ets símbol de l'agonia
d'una terra que amb dolor
cruix i clama nit i dia!
Maquinotes agressives,
parau tanta iniquitat!
No esmicoleu pedres vives
de la nostra identitat!
Capolau nostres persones!
Esclafau els nostres cors!
Però no pareu les ones
de tan estimats tresors!
Què importen les nostres
vides
si ja no tenen conhort?
Malmenades i entristides,
senten campanes de mort!
Cada jorn una contrada,
una font, un vell molí;
tomben amb la sang vessada
per la destral del botxí.
Que ens ajudin des del Cel,
Jesucrist, Santa Maria!
Ramon Llull tan ple de zel,
Sant Bernat el nostre guia!
Que la destrossa feresta
no consumi tot el mal,
in un raig d'esperança i festa
il·lumini La Real.
Joan Francesc March. Palma.
