algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
17°

Monestir de la Real

Preuat recés de natura,

vora l'antiga Ciutat;

joiell d'història i cultura

que els segles han respectat.

Monestir, Casa Sagrada

que dins un camp delitós

sorgires, com surt l'albada

en un matí lluminós.

Fontanelles, horts, vergers,

refilar d'aucells vitencs,

i càntics de primatxers

dels blancs monjos cister-

cencs.

Romeries venerades

per el poble mallorquí,

que de tantes encontrades

sentia l'influx diví.

Pedres que traspuen flaire

de pau i serenitat,

i apunten mirant a l'aire

amb sospirs d'eternitat.

Llegats d'un vell temps que

amaguen, com el front d'un ancià,

els records que mai s'apaguen

i no es poden profanar.

Correntia del passat

mirant l'esdevenidor,

que el bell tresor conservat

acorona amb gran amor.

Pena d'un temps que s'au-

gura,

que uns núvols devastadors,

el silenci i la natura

emmetzinen destructors.

Un progrés de nostra terra,

sense cor i sense entranyes,

des del pla fins a serra

destrossa valls i muntanyes.

Sobre les platges desertes,

com donzella profanada,

plora amb les venes obertes

la nostra Illa violada.

L'avidesa dels diners,

sense cor ni poesia,

trepitja pins i ametlers,

tota nostra pagesia.

Els bàrbars de cara tosca,

ja envolten el lloc sagrat.

Sobre els cavalls de la fosca

els voltants ja han ultratjat.

Els murs sagrats s'espaven-

ten,

dels brunziment de destrossa.

La dansa macabra senten

sobre funesta carrossa.

De la pau de la natura,

d'amor i de poesia,

sols el Monestir perdura

dins l'antiga rodalia.

Tu suportes amb valor,

tu ets símbol de l'agonia

d'una terra que amb dolor

cruix i clama nit i dia!

Maquinotes agressives,

parau tanta iniquitat!

No esmicoleu pedres vives

de la nostra identitat!

Capolau nostres persones!

Esclafau els nostres cors!

Però no pareu les ones

de tan estimats tresors!

Què importen les nostres

vides

si ja no tenen conhort?

Malmenades i entristides,

senten campanes de mort!

Cada jorn una contrada,

una font, un vell molí;

tomben amb la sang vessada

per la destral del botxí.

Que ens ajudin des del Cel,

Jesucrist, Santa Maria!

Ramon Llull tan ple de zel,

Sant Bernat el nostre guia!

Que la destrossa feresta

no consumi tot el mal,

in un raig d'esperança i festa

il·lumini La Real.

Joan Francesc March. Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.