Adesiara rebem e-mails d'amics i/o coneguts, avisant-nos de la circulació d'un virus informàtic que pot emmetzinar l'ordinador i alterar la nostra relació amb el món. És un sarcasme que se'n digui virus informàtic, però ara no ho discutirem. Molt més perillosos són els virus informatius, que són aquells que, des d'alguns gabinets polítics i/o mediàtics, es fan circular per tal de destruir el teixit de la informació aproximadament veraç. N'hi ha d'una innocència encisadora (quant als resultats, no quant a la intenció: mentir sempre és un afer sòrdid), com és la campanya publicitària posada en marxa per Catalina Cirer, per fer-nos creure que ara Palma és més còmoda. O no en sap res de res, de la seva ciutat, o ens vol enganyar: no sé què és pitjor. Però hi ha virus informatius molt més ambiciosos, ergo més malignes, ja que pretenen destruir els camins pels quals hom podria arribar a la veritat d'algunes coses. Aquests dies es comenta l'operació que pretendria realimentar la teoria de la presència efectiva d'ETA en els atemptats de l'11 de març i posar-la en relació amb l'estratègia governamental per assolir la desaparició d'aquest front d'alliberament del País Basc (tal com es va referir Aznar a la banda armada). Fins aquí allò que s'insinua. Però i allò que se suggereix? És clar que si ETA manejava els fils dels atemptats per donar la victòria al PSOE, ja hi devia haver un pacte per a la reintegració dels etarres a la societat sense pagar el preu pels seus crims. És això el que hom pretén que entenguem? Alguns comentaristes més o menys assenyats han obert aquest mirador sobre l'actualitat espanyola. Com és natural, aquesta operació no admetria cap dissidència com la de Ruiz Gallardón, que proposa girar pàgina sobre els atemptats de l'11 de març. Què li ha costat això i quins han estat els instruments emprats en la seva satanització, són preguntes bones de respondre, i la resposta assenyala l'àmbit en el qual es dissenyen les maniobres d'aquest calat. Si els observadors en qüestió anassin errats de cap a peus, hauríem de poder disposar d'alguna altra interpretació dels fets constatats: ço és, que el batle de Madrid, un home de centredreta, paga un preu molt elevat per desmarcar-se de la teoria de la conspiració ETA-PSOE. Podria tractar-se d'una operació per barrar-li el pas a qualsevol oportunitat d'esdevenir alternativa. Quan sentim Francisco José Alcaraz cridant «'España no se rinde!», hem d'entendre que fins i tot donar una oportunitat a Ruiz Gallardón seria una rendició vergonyosa.