Tinc el convenciment que els articles que publica Guillem Frontera, en aquest mateix diari, es llegeixen gairebé amb veneració. Té una pila de lectors que s'enfila amunt, amunt. I s'ho mereix. Frontera és un escriptor lúcid. Amb una capacitat admirable per a extreure el bessó dels temes que tracta. Per entendre'ns, els seus llançaments a cistella són de tres punts, com els de Pau Gasol. Tanmateix, de tant en tant (molt de tant en tant!) n'erra algun, de llançament. No per culpa seva, és clar, sinó perquè -i continuo amb el símil del bàsquet- la pilota era humida de tant de toquejar-la o el sòl relliscava. Després d'haver-se avergonyit i indignat, a parts iguals, en comprovar les innombrables faltes d'ortografia que taquen la pàgina web de l'Honorable senyora Pastor, no dubta a proposar que el govern creï la figura del Defensor de la Llengua. La idea (genial!) és vàlida per a tots els països del món, descomptant el nostre. Per què? Home, perquè no és un país, sinó una pallissa. Si més no, aquesta és la resposta que tinc més a mà. Indubtablement, puc aprofundir en els motius que em fan oposar a la proposta de Frontera. Tots, però, es basen en les nul·les possibilitats regeneradores del govern del Molt Honorable senyor Matas tocant a qüestions lingüístiques. Vull dir que allò que fa malament, ho fa malament perquè no ho sap fer pitjor. Ara bé, voluntat de dividir la societat a causa de la llengua catalana, n'hi ha. I molta! A més a més, totes les seves accions i decisions van encaminades a anorrear-la, desprestigiar-la i convertir-la en el mirall en el qual el catalanoparlant pugui veure reflectits tots els complexos derivats de la pertinença a un poble i a una cultura que considera inferiors. Sortosament, aquest govern té més malícia que idees, perquè idees, allò que en diem idees, no en té qualsevol per bé que, aquest qualsevol, tingui paga de conseller i viatgi amb cotxe oficial. A posta, la gent que en pot aportar, d'idees, com és el cas de Guillem Frontera, té l'obligació d'ésser extremadament discreta. No dic que sols les puguin expressar en confessió, però en qualsevol cas no han de permetre que surtin de la barberia. Les bones idees són com el material científic, que tant pot servir per a guarir malalties com per a provocar una catàstrofe. De manera que mai de mai s'han d'expressar a través del DdB, atès que és el diari que llegeixen el Molt Honorable i els seus consellers tan aviat peguen bot del llit. Insisteixo: la proposta de crear un Defensor de la Llengua és excel·lent. Frontera és d'aquestes persones que sintetitzen i diuen allò que molts d'altres intuïm i no sabem concretar. El perill d'una proposta tan assenyada és, precisament, que el Govern la tiri endavant. Que incorro en un contrasentit? No. Anem a pams. En el millor dels casos, l'Honorable senyor Matas no en farà cas, de l'article de Frontera. En canvi, si opta per fer-ne cas, ai Déu meu! Ben segur que una proposta d'aquestes pot acabar amb una nova oficina oberta, un intel·lectual amb càrrec i cinc o sis ineptes col·locats, tot a càrrec dels ciutadans. Això sí, tots plegats treballaran a favor de l'ús col·loquial de la llengua, del trilingüisme i de la possibilitat que personatges com el senyor Pérez Argüelles es trobin molt millor fent volar l'estel en el Born que pescant peixetó en el Río de la Plata. Per descomptat, de falta d'ortografia no en corregiran cap ni una. Aleshores, què haurà aconseguit Guillem Frontera? Res, com no sigui agravar-nos els pressuposts amb un grapat de nòmines més i posar a l'abast del neofranquisme conservador una eines que haurien estat del tot positives en unes altres mans. Llorenç Capellà