Que en altres ocasions ja hem comentat, i que sembla rutlla a tota vela entre els treballadors manufacturers d'havans, de les plantacions de l'illa de Cuba, se'n pot dir que l'origen és a les nostres terres. A finals del s. XIX i principis del s. XX ja es feia servir aquest costum entre els homes i les dones de la indústria suro-tapera. L'art de la confecció de taps (amb l'escorça del Quercus Suber) ens arribà per la Catalunya Nord, tot i que avui, als llibres de text de l'E.S.O. es parla d'Extremadura i de Portugal. L'origen daquesta indústria és francès i som pioners a la Península Ibèrica; els nostres avantpassats veieren com a les comarques de l'Alt i Baix Empordà es consolidava un dels oficis més pròspers a l'hora de formar i vertebrar una societat que sortia del més pur feudalisme. Els tapers, com tots els treballadors (pescadors, caçadors, pagesos) es reunien els diumenges i dinaven vora la mar, de tot allò que portava cadascú, pollastre, llagosta... així nasqué la cuina de la Costa Brava. Però, a més a més, el poder adquisitiu dels obrers del tap era dels més alts d'Europa, car també lliuraven els dilluns. El diumenge es reunien i els dilluns es descansava. Fins i tot, es pagava a un dels companys perquè fes de lector, mentre els altres treballaven el suro, així, ja us podeu imaginar que de retruc es podien difondre amb més facilitat les noves corrents, els nous aires que de l'altre costat del Canigó ens arribaven. I tot aquest relat, per a recordar que els avis, ja sabeu, van anar a Cuba i això de l'ofici de lector continua, encara, avui, més viu que mai.
A Palafrugell, capital del peix fregit, se suposa que d'aquesta manera el besavi de servidor conegué «Les ruïnes de Palmira» i moltíssimes coses més que cinquanta anys més tard la guerra escombraria. L'ofici de lector segueix alenant, malgrat no sigui fruit exclusiu de la voluntat de difondre noves idees entre companys de gremi i ja s'arribi al punt de conrear l'oci i l'entreteniment, o la companyia de les persones més majors.
No vos parl del Principat, ni del Carib, a casa nostra. Després i amb doblers públics segurament n'imitaran la proposta, però, de moment, la passa l'ha donada n'Eulari Arlés Font que ha creat «Lectura a domicili» i omple el gran buit que viuen persones grans i discapacitades fent de lectora d'ofici. Si algun dels nostres grans vol recordar una rondalla, una novel·la, o poema que marcà la seva vida, ara pot escriure a lecturaadomiciliUhotmail.com o trucar al 610381025 i apareixerà n'Eulari per la porta. Atén persones majors que viven soles, amb discapacitats, estrangers per millorar l'idioma, nens i nenes amb manca de temps dels pares, grups de gent gran, centres de dia, residències, hospitals... i l'oïdor pot triar el text literari que vulgui: relat, novel·la, conte, assaig, rondalla, poesia o, fins i tot, premsa (diaris i revistes), documents diversos amb el complement de comentaris, conversació, opinions... i tot això a pactar amb l'usuari (en català o castellà) si es vol a domicili, en un espai públic o a l'aire lliure. Davant la mar o davall d'un garrover, en el marc de la nostra illa on pel que sembla no tothom es dedica a la destrucció. També es pot crear o recuperar moments i sensacions per als altres. Truca!
