Se percep optimisme entre les files progressistes per mor de dues novetats esdevingudes aquesta setmana. Ja no se tracta de suposicions sobre indicis, sinó de dades reals que alimenten l'esperança de l'oposició.
La primera va venir des del PSM. En haver decidit fer la coalició (endavant Coalició) amb EU-Verds, com a primera passa del suposadament futur Bloc, crea l'instrument fonamental perquè els cinc diputats que ara tenen per separat no se perdin: en perdran un o, tot estirar, dos, però no més, amb la qual cosa posen més difícil la majoria absoluta al PP a Mallorca i, més probablement, a Balears. Aquestes expectatives electorals són creïbles (demà s'intentarà analitzar el perquè, aquí), al contrari del simple desig, sovint desbaratat, que habitualment expressen els polítics com a objectius electorals. Si PSM i EU-Verds haguessin anat per separat a les urnes, el més probable -que és la cosa a la qual un polític racional ha de fer front, i una anàlisi lògica ha d'intentar explicar- és que la pèrdua hagués estat com a mínim de 3 diputats i amb serioses possibilitats -per mor de com estaven i estan les coses en el PSM- que el resultat fos zero. En qualsevol cas, l'enfonsament dels petits deixava la majoria absoluta a l'abast del PP a Mallorca i a Balears. Ara, si més no, la Coalició és un entrebanc bastant considerable pels conservadors.
La segona notícia que abona l'optimisme és que els que se resistien en el PSOE a matar els dos pactes progressistes unitaris d'Eivissa (Pacte) i de Formentera (COP) estan guanyant terreny. O, com a mínim, han aconseguit provocar que els més favorables al suïcidi de l'esquerra en benefici de la particular victòria de la gestió particular de la derrota acceptin pensar-s'ho. Fixin-se en aquest matís evolutiu de Francesc Antich: fa dos mesos, en una entrevista, deia que «res no està decidit» (sobre tal pactes) però «l'important és que a Balears només hi ha PP o PSOE», emprant un to inequívocament negatiu cap a la continuïtat dels pactes i a favor de les sigles pròpies. Dimecres passat, fent un cafè, Antich confessava als seus interlocutors que «res no està decidit» com deia fa dos mesos però ara veient «fórmules per poder combinar una oferta nítida de PSOE més tota l'esquerra», dient-ho amb un to que connotava actitud més favorable als pactes. És possible que el canvi s'expliqui, a banda de qüestions internes, perquè hi hagi -que no ho sé- enquestes que indiquin que el desitjat «efecte ZP» no serà tant com s'esperaven i que, per tant, han d'espavilar tot sols. Però és igual el perquè, el cert és que hi ha hagut el canvi d'actitud el qual dóna llum a l'optimisme. Perquè si el PSOE manté vius els dos pactes, els progressistes és segur que restaran un diputat al PP a Eivissa i, per ventura, el de Formentera. A Menorca, mentre, fins i tot el PP dóna per perduda l'illa i inclòs tem perdre un escó. Jaume Matas disposa de 30 diputats. Si en resta un, per on sigui, perd la majoria absoluta. Si els progressistes van units a les Pitiüses, el perdrà segur. Potser més, però un segur.
És en aquest potencial context que la Coalició a Mallorca esdevé peça clau per a l'optimisme progressista. Perquè en acotar les probabilitat que el PP augmenti en escons a l'illa evitarà que compensi totalment el que pugui perdre a una altra banda. Queda la incògnita d'UM, però ells pensen recollir alguns vots exPSM, via renovadors, en alguns pobles. Ara bé, tot i que aguanti UM i la Coalició faci tres o quatres escons, encara resta oberta una possibilitat inèdita: que per primera vegada el PP tengui majoria absoluta a Mallorca perquè sumi un escó, però que la Coalició no n'hi deixi sumar-ne més de forma que perdi la majoria absoluta a Balears. Fa mesos, per cert, un exdirigent orgànic del PP, i ara càrrec de designació directa de Matas, em digué quelcom que s'avé molt amb aquesta possibilitat: «a Eivissa ho tenim malament, a Menorca quedarà tot com està, així que el resultat final ens el jugarem a Mallorca». Però això són elucubracions que les urnes rectificaran o convertiran en realitat. De moment, el que importa és que ara, aquesta setmana, s'han produït les dues noticíes que -salvant als renovadors del PSM- abonen l'optimisme progressista perquè, almanco, ara sí que tot és objectivament obert quan fa no res estava la mar de ben tancat.
