Gonzalo Fernández de la Mora -per als més vells: El ocaso de las ideologías, què bé, no? Per als més joves: no us perdéreu res d'essencial- va ser, entre moltes altres coses, ministre d'Obres Públiques amb el general Franco Bahamonde de cap d'Estat, quan govern i Estat patien la mateixa peritonitis. En una entrevista, exaltava l'essència poètica de les obres públiques -en la més pura tradició feixista- i, en aquesta bafarada, deia que un pont i un poema tenen la mateixa vocació de pervivència. Era un grandiós nat, com tots els de la seva colla. En qualsevol cas, és clar que les grans obres públiques són un tema polític de primera magnitud. Qui governa, se les emprèn per deixar testimoni del seu pas pel poder -no ens enganyem, també hi ha altres motivacions que no consten oficialment enlloc, a no ser que la cosa arribi als tribunals. Quan s'està a l'oposició, mortifica molt que siguin els altres els qui estan en condicions de remoure el sòl i el subsòl. De tota manera, ja abans de les piràmides d'Egipte, l'home ha associat les grans obres a una certa forma d'immortalitat.
No sé si el lector s'hi fixà bé o si guarda el diari d'ahir, però val la pena repassar la fotografia de la portada, en la qual apareixen, amb armilla fofi i casc -mai no és tan feliç un governant com quan es pot posar un casc per a la foto-, les autoritats del govern regional i de l'Ajuntament de Palma. Matas, Cirer i Cabrer, en primer terme, se'ns mostren com beneficiaris d'una aparició celestial. Què han vist a dalt, quina llum, travessant la nuvolada, precedeix aquesta aparició? Com aquesta llum els transubstancia en el moment en què, oportunament, el fotògraf passava per allà? Quin Glòria ha esclatat a les altures? O potser era eTe Deum de Charpantier, o sia l'himne d'Eurovisió? Fa ganes de cantar-los El trece de mayo/ la Virgen María/ bajó de los cielos/ a Cova de Iria, perquè talment així d'il·luminades apareixen les personalitats regionals i municipals. El metro és una gran cosa. El conseller Ferrer, del Pacte de Progrés, llançà en l'aire la idea, i ara ja tenim les autoritats visitant la feta: perquè negueu la naturalesa mística de les obres públiques. Seria contrari a la voluntat de servidor que algú llegís escepticisme o qualsevol solam negatiu en aquestes paraules. Al contrari, el metro, encara que no us ho sembli, és alguna cosa més que un motiu perquè el PP en faci bandera. És clar, tots hi estam a favor. L'experiència no ens ha de dur a desconfiar del que es fa davall terra. A més, mirau aquesta foto: Allò Que Veuen Dalt Del Cel els protegirà contra les humanes temptacions. Caure-hi, ja ho podem dir ara, seria un sacrilegi.
