Tan lluny, tan prop

Hi ha adverbis d'ambigüitat deliberada. Antany, antigament... indiquen un temps inassumible per la cronologia. És clar, es tracta d'un temps en el qual passaren les coses veritablement importants, i això ho saben bé els antropòlegs i comencen a saber-ho els historiadors. El món d'ara mateix ha immergit alguns adverbis en un caos irremeiable. Si ja eren poc precisos el prop i el lluny, ara mateix l'eficàcia del seu ús s'ha reduït a àmbits clànics o tribals. A Pichi Alonso l'han fet entrenador d'un equip d'Ucraïna, que també ha fitxat Jordi Cruyff: la Metal·lúrgica de Donetsz -que Alonso hagi estat seleccionador nacional de Catalunya no és irrellevant en la tria del nou destí. Com és natural, tothom s'ha estranyat que hagin acceptat anar «tan lluny». Si mirau el mapa, veureu com un trenta per cent dels vostres coneguts han passat alguns dies de vacances en llocs molt més allunyats. Ningú no diu que Cuba és lluny. El fet que s'hi parli castellà l'apropa molt, de forma que la llengua imposa el seu sistema de mides i mesures, invalidant a aquests efectes una ciència tan imponent com és la física. També a molta de gent li sembla que Mauritània és a l'altre cap de món, quan en realitat no és gaire lluny de les Canàries. Països com Mauritània tenen una presència molt dèbil en els nostres mèdia. El desconeixement els allunya. Aquest desconeixement ha afavorit la permanència a Mauritània d'una realitat paorosa, l'esclavitud. Per ventura convé recordar que l'esclavitud no hi fou abolida oficialment fins al 1981. No obstant això, la llei no va alterar el costum, practicat per famílies poderoses contra, sobretot, negres sovint procedents de la zona de la frontera amb el Senegal. Fins i tot ja aprovada la llei, la vida quotidiana ha continuat oferint un rosari inacabable de comportaments que li són contraris. Per exemple, una al·lota esclavitzada, que denuncià el seu amo per violació, fou condemnada per pràctiques sexuals que no s'adiuen amb l'esperit alcorànic. En qualsevol cas, fins ara fa quatre dies (dia 27 de maig), cap mandatari de Mauritània no s'havia arriscat a condemnar públicament les pràctiques esclavistes. Ha hagut de ser el coronel colpista Ely Ould Mohamed Vall el primer a fer-ho, en el decurs de la campanya del referèndum per aprovar una nova constitució, una mica més oberta als drets humans. Som lluny de Mauritània? Sense cap dubte, perquè, si servidor m'he de fiar de la meva memòria, el meu Estat no ha fet res per col·laborar a posar fi a l'esclavitud ni tan sols per denunciar-la. Però és tan prop que, clandestina o no, furtiva o no, legal o no, hi ha una comunicació constant de material humà entre Mauritània i Espanya. De pràcticament veïnat, tenim un país on hi ha persones explotades en severíssim règim d'esclavitud. Aquí mateix. Tan prop, que són molts els que fan el trajecte en barca.