Nom Francisca Miquel Salvà. Va néixer a Llucmajor fa 84 anys i avui roman cansada a l'hospital, amb un peu a l'altre món, esperant la Desconeguda qui ens mena a tots a port. Nedam, nedam i ens morim a la vorera... Ella va poder anar a escola just els anys de la República i a fer feina, molta feina per, després d'una vida de treballadora a la indústria sabatera i sumant la pensió de viudetat del seu home, just arribar als sis-cents euros. Molts d'anys de cotització, moltes matinades, mosteles en els dits, la rutina dels empleats de les fàbriques quan Llucmajor anava a toc de sirena... Tota la seva vida, en el pla laboral, ha estat una bicoca per un tipus d'empresariat que ha tengut a favor seu durant molts anys la desprotecció sindical, el franquisme i la por. Hi ha hagut molts aprofitats i hauríem de veure les mangarrufes i les estafes que s'han fet a la gent senzilla i abnegada jubilant-los com a peons mentre eren treballadors qualificats o fent-los cotitzar com a autònoms. Qui podia discutir res? Hem hagut de contemporitzar molt, massa, i encara, amb la dignitat del treball, amb la cultura, amb la Vida... Importen aquestes coses a la fi d'una vida. I tant que importen.
D'alguna manera aquesta generació ha patit el naufragi social i existencial dels derrotats; perquè, si no, com s'explica que després d'haver contribuït tant quan han hagut de menester assistència han trobat tantes portes tancades? Em refereixo al fet que aquesta dona des d'un temps ençà no ha estat admesa a cap residència pública per manca de puntuació. Amb els seus estalvis i l'ajuda de la seva única filla, ha hagut de pagar 1.400 euros cada mes a una empresa privada perquè el Govern no es feia responsable de les seves necessitats bàsiques. Una altra opció fóra estat vendre la casa per la qual va vessar tanta suor. A Balears, la regió més rica d'Espanya: Vendre les cases i anar a lloguer! Redell! Sembla que tot això, de cara al futur, els experts i els polítics ho fan comptes arreglar amb ecreixement econòmic. A Francisca potser li donin plaça i tengui tots els punts necessaris quan faci mig any que ja no sigui amb nosaltres. S'està fent un negociàs amb els nostres padrins mentre les Conselleres del ram estan prou ocupades repartint besades hipòcrites en els dinars d'arròs brut i porcella, o negociant viatges INSERSO. Almanco Francisca Miquel -sempre ha votat les esquerres- encara que ella diria que no entenia massa de política, va entrellucar aquesta, i d'altres, mentides de la dreta. Bon testament vital per seguir lluitant. Gràcies, sobretot.
Montserrat Alcaraz Vich. Campos.
