Una rosa vermella
Nom Francisca Miquel Salvà. Va néixer a Llucmajor fa 84 anys i avui roman cansada a l'hospital, amb un peu a l'altre món, esperant la Desconeguda qui ens mena a tots a port. Nedam, nedam i ens morim a la vorera... Ella va poder anar a escola just els anys de la República i a fer feina, molta feina per, després d'una vida de treballadora a la indústria sabatera i sumant la pensió de viudetat del seu home, just arribar als sis-cents euros. Molts d'anys de cotització, moltes matinades, mosteles en els dits, la rutina dels empleats de les fàbriques quan Llucmajor anava a toc de sirena... Tota la seva vida, en el pla laboral, ha estat una bicoca per un tipus d'empresariat que ha tengut a favor seu durant molts anys la desprotecció sindical, el franquisme i la por. Hi ha hagut molts aprofitats i hauríem de veure les mangarrufes i les estafes que s'han fet a la gent senzilla i abnegada jubilant-los com a peons mentre eren treballadors qualificats o fent-los cotitzar com a autònoms. Qui podia discutir res? Hem hagut de contemporitzar molt, massa, i encara, amb la dignitat del treball, amb la cultura, amb la Vida... Importen aquestes coses a la fi d'una vida. I tant que importen.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.