La pregunta que ens feim alguns ciutadans de les Illes Balears (per ventura massa pocs, tenint en compte el que ens hi jugam) té una relació directa sobre l'oportunitat o conveniència d'elaborar un nou text estatutari sense comptar amb reivindicació cívica suficient o explícita. El Partit Popular ha alertat, recentment a Catalunya, sobre la distància entre la ciutadania i la classe política, tot alarmant l'opinió publicada a l'Estat espanyol. Aquest problema sembla més clar, encara, a les Illes Balears on el PP pretén fer un nou Estatut a mida, sembla que pensat exclusivament en clau institucional. En aquest sentit, coincidim amb la política del PP, perquè per aquest viatge no fan falta beaces. El govern actual de les Illes Balears sabem que no aspira a canviar res i, molt menys encara, a arriscar absolutament res. Encapçala la cursa electoral, amb un cert avantatge, i no vol cometre errors que acabin qüestionant mínimament la seva clientela. El debat de l'Estatut només serveix per sortir, fotografiar-se i provocar l'adversari polític, tot tractant de posar-lo en evidència. És més, l'estratègia podria anar més enllà i ocultar una certa voluntat de significar una suposada política d'ineficàcia o de dificultat en el desenvolupament de les polítiques que du a terme amb èxit l'Executiu autonòmic actual. En conseqüència, un govern que utilitza l'argumentari de l'Estatut per entretenir, confondre i vendre fum de colorins, hom ja se pot imaginar que no pretén millorar l'autogovern. Més aviat, sembla que aspira a intoxicar i a provocar, amb el benentès que pel Partit Popular tant se li fa tenir estatut o no tenir-ne, perquè el seu concepte de democràcia, com hem tingut ocasió de comprovar últimament, és de caixer automàtic.