No hi ha dubte que el tema de les relacions entre França i les Illes Balears ha estat poc treballat. Així i tot, disposam d'algunes interessants aportacions, obra, principalment, d'Antoni Vicens, Miquel Ferrà i Joan Castanyer. A l'Edat Contemporània, el comerç, les relacions migratòries i la influència cultural adquiriren, en ocasions, una importància extraordinària. Així, entre d'altres conjuntures, podem recordar l'arribada de refugiats que fugien de la Revolució Francesa, els famosos presoners de Cabrera, la presència francesa a Mallorca i Menorca arran de la conquesta d'Alger (1830), l'emigració dels mallorquins, en especial sollerics i arraconers, a França, les relacions comercials amb Marsella, Seta i el Sud de França, l'emigració illenca a Algèria, aleshores colònia francesa, l'exili republicà del 1936-1939 i la importància de França en els inicis del turisme a les Illes Balears en el primer terç del segle XX, així com en la represa dels anys quaranta i cinquanta d'aquest mateix segle. I tot això, deixant de banda totes les vinculacions amb el món occità, que constitueixen tota una altra història.
Pel que fa a la influència cultural, present en quasi tots els intel·lectuals illencs, volem recordar que a Palma hi va haver un setmanari publicat íntegrament en francès, titulat L'Exotique entre el 1842 i el 1843, i que algunes publicacions de caràcter cultural incorporaven sense problemes articles en francès. Precisament, darrerament ha estat objecte d'estudi una revista mensual redactada en francès, català i castellà pels emigrants mallorquins a França aglutinats entorn de «Les Cadets de Majorque. Association Amicale des Originaires et Descendants des Baléares résidant en France». Aquesta publicació era París-Baleares i ha estat analitzada en detall per la jove historiadora Ana Laura García Monserrat, que ha elaborat una interessant memòria de tercer cicle sota la direcció del doctor Sebastià Serra Busquets.
Com explica Ana Laura García, París-Baleares va néixer el 1953 com a òrgan dels Cadets de Majorque, amb l'objectiu d'establir o reforçar els vincles d'amistat entre els illencs residents a França i entre aquests i els seus amics i parents que habitaven a les Illes Balears. En aquell moment, la colònia illenca era pròspera i s'aprofitava del gran creixement econòmic francès, en un moment en què Mallorca encara generava més emigració que immigració. En aquell context, París-Baleares va arribar a tenir uns 1.200 subscriptors, la majoria dels quals residien a França, Mallorca i Algèria, però també n'hi havia a Eivissa, Menorca, Alacant, Senegal, Marroc, Estats Units i Veneçuela.
Entre d'altres aspectes d'aquesta publicació mensual que criden l'atenció, podem esmentar l'ús de la llengua catalana en un moment força difícil a les Illes Balears, la col·laboració d'alguns occitanistes en els seus primers números, l'absència d'opinions polítiques -però també d'adhesions al règim franquista-, una gran preocupació per la cultura i la història de les Illes Balears i una oposició als matrimonis mixts amb francesos o franceses, perquè desintegraven la colònia illenca. Així, l'anàlisi deParís-Baleares, ens aporta llum sobre nombrosos aspectes fins ara poc coneguts de la important presència mallorquina en el país de Molière.
