El meu primer contacte amb el yiddish -més aviat superficial i sense conseqüències- es remunta a fa més de vint-i-cinc anys, quan vaig comprar a un quiosc de l'aeroport de Heathrow (o era de Gatwick?) un volum de la tan benemèrita col·lecció de llibres de butxaca de la Penguin: The Joys of Yiddish, de Leo Rosten. La raó per la qual en vaig poder treure ben poc profit és que aquest llibre, més que tractar pròpiament del yiddish (no deixa de ser curiós que escriguem aquest nom en català igual que en anglès), es tracta d'una mena de lèxic o petit diccionari de paraules i expressions d'aquesta llengua dels jueus asquenasites adoptades o d'alguna manera apropiades per l'anglès dels EUA.

Aquesta americanització del yiddish es justifica pel fet que aquesta llengua de l'Europa central i el shetel (la zona en la quals es tolerava la seva instal·lació en els dominis de la Rússia tsarista), àrea en la qual abans de la II Guerra Mundial hi habitaven uns deu milions de jueus, després de la mateixa n'hi quedaven sols tres milions. De fet, el 1991, es considerava que sols restaven un tres milions de parlants d'aquesta llengua en tot el món i el país on n'hi havia més era justament els EUA, amb uns 1.250.000; mentre que sols en quedaven uns 700.000 a Rússia, 600.000 a Ucraïna, 250.000 a Bielorússia i 50.000 a Alemanya. Les conseqüències de l'Holocaust o la Shoah i les forçades migracions concomitants, sens dubte han estat terribles per aquesta llengua derivada bàsicament de l'alemany medieval (a les universitats alemanyes no és estrany que la literatura d'aquest període sigui estudiada al mateix temps en els departaments d'alemany medieval i els dedicats a l'estudi del yiddish), però que també fou molt influïda per l'hebreu -escrita amb l'alfabet hebreu, per descomptat, com va esser també el cas amb el ladino- i per les diferents llengües eslaves amb les quals el poble jueu d'Europa central va estar en contacte durant segles.

Difícilment pot exagerar-se la importància cultural -en el sentit més ample d'aquesta paraula- d'aquesta llengua, en principi laica, per a la població asquenasita. En dóna bon testimoni una de les anècdotes recollides per l'autor -que per mi passà a tenir un valor de categoria- que més varen impressionar-me quan vaig llegir la famosa novel·la Sense destí, d'Imre Kertész, el premi Nobel de llengua hongaresa de l'any 2002, basada en la seva experiència de quan va esser deportat el 1944 a Auschwitz i a Buchenwald, quan tenia sols quinze anys. Imre Kertész, de família jueva hongaresa, desconeixia el yiddish. Això li va suposar algun desavantatge amb els internats dels països bàltics, els quals, davant la rara anomalia que per ells suposava un pretès jueu que confessava que no parlava yiddish, li varen entimar en algun moment: «Tu no ets cap jueu, ets un assimilat».

Primo Levi, l'autor de Se questo é un uomo i Se non ora, quando?, en L'altrui mestiere, una recopilació d'articles publicats a la premsa, ens aporta també un clar reconeixement de la importància cultural d'aquesta llengua, subratllant que suposava una enorme diferència entre la branca dels asquenasites, «que per segles ha estat la principal, i les moltes altres, entre les quals la italiana». De fet considera el yiddish una «llengua fascinant pels lingüistes (però no sols per ells)» pel fet de ser intrínsecament una «multillengua» (l'expressió és de Levi). «Sobre el fons d'un dialecte renà medieval -afegeix Primo Levi- que ja contenia préstecs del llatí i del francès, s'han inserit molts de termes hebraics i arameus», de més a més de mots i construccions agafats de les llengües eslaves dels països d'Europa central.

Coincidentment, Levi també ens fa notar que «el yiddish dels hebreus orientals emigrats en el segle passat als EUA no s'ha extingit; al contrari, s'està enriquint de termes anglesos», a més d'influir al seu torn en el vocabulari de l'anglès parlat als EUA. Curiosa llengua, el yiddish. Si arribés a desaparèixer, seria una pèrdua no sols pels jueus. Tanmateix, com m'ha fet observar Antoni Nadal, internet és també -entre moltes altres coses- un eficaç mitjà per a la preservació de les llengües minoritàries. Els parlants d'aquestes, per molt escampats o disseminats que es trobin, com és el cas dels que parlen yiddish, poden comunicar-se molt eficaçment i econòmicament entre ells, per grans que siguin les distàncies geogràfiques que els separin.