Una vegada més les decisions de la Sala ens deixen astorats. A hores d'ara la causa de tal actitud és l'acord municipal de dividir el casc urbà en districtes. Situació sobre la qual, en principi, no hi tenc res a dir. Ciutat de Mallorca comença a ser una macrourbs, difícil de governar, que perd amb rapidesa l'escala humana i, sens dubte, des del punt de vista administratiu és prou necessari reorganitzar l'administració de ciutat en aquells districtes que facilitin les tasques de control. Cal afegir que agilitar-les no suposa, en cap dels sentits, dificultar les gestions dels governats davant els qui comanden. Emperò això és altra història.

Una gran ciutat és una gran ciutat i el caòtic creixement de l'eixample de l'antiga Madîna Mayûrqa, n'estic prou convinçut, necessita tal reestructuració. Ara bé el que em produeix astorament és la decisió de designar el nous districtes amb noms tan pregons con Centre, Ponent, Nord, Llevant i Platja de Palma. Pareix una forma moderna d'estandarditzar la vella toponímia urbana a favor del nouvinguts que no entenen d'arcaismes i que els importa un canet noms ben arrelats de tota la vida. Què passaria si a Madrid, inspirador de la vida ciutadana per als municipis políticament afins, precindís de districtes com Chamberí, Atocha, Fuencarral i altres o a Barcelona, en el cas contrari, esborràs d'un simple ban municipal noms com Gràcia, el Raval, Sant Gervasi o la Bonanova? La referència a ambdós governs d'ideologies diferents la faig perquè no em titllin de partidista. No cal afirmar que el meu tarannà és des del punt de vista polític del tot incorrecte.

Tal volta els lectors es demanin per què aquest estrúmbol que escriu als papers es preocupa per unes denominacions tan clares, tan aclaridores i que tothom fins i tot els guiris d'arreu del món poden entendre sense mirar el diccionari que supòs entra dins les despeses del tot inclòs.

Gosaria dir que la decisió presa per les autoritats locals obeeix a criteris ben assenyats en especial pensant que la majoria de ciutadans que viuen a l'eixample són nous mallorquins que no saben res de noms tan nostrats com Santa Catalina, sa Feixina, El Terreno o Portopí, que a partir d'ara deixaran de tenir sentit per dir-se districte de Ponent. Ja que hi som i en vista de la migrada permanència de la reserva apatxe que encara roman a Ciutat més adient seria donar-li el nom de Poniente, d'igual manera que el districte Nord, tal volta millor Norte, que comporta quelcom més que es Camp Rodó oblidi olímpicament Son Sunyeret, Els Hostalets, Can Capes, es Rafal, Ses set aigües i tants d'altres noms que ni tan sols molts del apatxes supervivents ja no recorden.

No comentem el que passarà amb el districte de Llevant on la Soledat i Son Fortesa han marginat dins les ments portentoses municipals noms tan tradicionals com Son Ferriol o la seva variant Can Tunis, sa Casa Blanca o Sant Jordi per no remuntar-nos a temps més antics quan el Pla de Catí abastava tota aquesta zona immensa on el mansus albus de les monges de Jonqueres, el monestir barceloní, documentava l'ancestral existència d'una dâr al-bayda que canvià de nom i llinatge a partir de la conquesta del segle XIII per convertir-se en la Casablanca que figura en el mapa del Cardenal Despuig des de 1784.

I què podem dir de la Platja de Palma (tanta sort que s'han oblidat del ferest Sometimes), cosa de fa dos dies. De bon de veres deu ésser un invent d'algun foraster que deixà de banda noms tan hermosos com es Carnatge, es Portitxol, es Molinar, Coll d'en Rabassa per ajuntar-los amb Can Pastilla i s'Arenal i donar lloc a un excels pirul·lí de ciment que no és platja ni és res. Personalment el que més m'importa és la desaparició des Portitxol, l'antic Almoraici dels mallorquins musulmans que ja significava el mateix perquè murays és, en àrab, el diminutiu de marsâ (= port) i que els catalans convertits en nous mallorquins tan sols gosaren traduir-lo, tot recordant que segles enrere el poeta pisà aLiber Maiolichinus, a un llunyà segle XI, recordà l'existència en aquell indret d'un portitxol o petit port on ancoraren les naus pisanes que conqueriren la ciutat.

No fa molt Vicenç Ma. Rosselló Veger, geògraf que ha desenrotllat la seva tasca docent fora Mallorca, sense oblidar mai les seves fermes arrels mallorquines, ens recordava amb paraules copsadores el següent:

Si tenim en compte que el 43% dels baleàrics actuals són immigrants -el 38% no catalànics, aniria bé que descobrissin el país que els ha acollit i que el 57% autòcton el redescobrís, que bona falta li fa.

En efecte la pregona decisió de les autoritats municipals pretén amb aquesta clara i llampant nova denominació que del 43% dels baleàrics actuals ni es molestin a descobrir la terra que els va acollir. I en conseqüència em deman quants dels components del 57% restant, per molt autòctons que siguem, tenen ganes de redescobrir la terra que ens va veure néixer?

No ho sabria dir i tampoc crec que els geògrafs s'hagin preocupat per tal tipus d'estadística. El més greu és que la reserva apatxe en qüestió haurà de descobrir la nova denominació de la ciutat i la seva rodalia. Almanco encara no hem perdut el Nord del tot i sabem que al Sud hi havia la mar, cada vegada més allunyada gràcies als inicis encimentats d'una futura via ràpida envers Alger que algun dia serà una esponerosa realitat.