Per escriure això estic fent servir un programa de tractament de textos de darrera generació. És de tan darrera, que el programa no està ubicat al meu ordinador. Està a Internet, a un lloc web destinat precisament a donar aquest servei, és a dir, a permetre als usuaris que creïn, modifiquin i guardin els seus documents sense necessitat d'haver de tenir en els seus ordinadors tal o qual programa. I no té manies, vull dir, que a aquest programa que està a Internet i que em serveix per escriure documents, tant li fa si el vull guardar amb un format .doc, o un format .odt, o si el que vull és editar i modificar un text que ja tenia d'abans: s'ho menja tot i, a més, m'ho deixa guardar al meu ordinador -és clar- com més convingui. I tot això, de franc. La veritat és que no he trobat un xollo d'aquests que floreixen de cop en sec i, tan aviat com han aparegut, desapareixen. No, no és això, aquest servei web, de nom Ajaxwrite, és només un dels molts que estan definint una nova tendència a Internet i que estan agrupats sota el nom genèric de Rich Internet Applications. Un nom que em resulta difícil de traduir -i per això mateix no ho faig- i que descriu bastant bé allò que pretén anomenar, atès que una de les característiques essencials d'aquesta casta de programes és que fan compartir la tasca entre el client i el servidor. Dit a l'engròs, el que fan aquestes aplicacions és desplaçar més la càrrega de feina cap al client, tradicionalment concentrada al servidor, la qual cosa permet optimitzar l'ús de les aplicacions que hi ha al servidor i així, de passada, fer possible que molts usuaris facin servir aplicacions a la vegada emprant poca amplada de banda, com és el cas d'aquestes aplicacions com l'Ajaxwrite, la qual és només una de les de nova generació: Google Maps, Google Calendar o Flickr en serien uns altres de ben significatius. Només una breu referència a aquest darrer, que va començar com a conjunt d'eines destinades a facilitar jocs on-line amb molts jugadors i que ha esdevingut un autèntic fenomen pel seu volum d'usuaris i que, essencialment, és conegut per ser un lloc per a emmagatzemar i compartir fotografies per usuaris de tot el món, les quals poden ser classificades i etiquetades d'una forma innovadora i que facilita molt la seva recuperació. Si aquesta tendència es consolida, cosa que ara per ara és molt versemblant, estaríem en condicions d'arribar a veure materialitzat un projecte de fa deu anys i que va fracassar estrepitosament: estic parlant dels anomenats network computers i que eren màquines destinades a tenir només connexió a Internet i un navegador i tota la resta agafar-ho de la xarxa, amb les Rich Internet Applications aquestes màquines tindrien el sentit i la viabilitat que no van tenir en el seu moment. Això sí, sempre que es garantís l'accés a la xarxa de forma ubiqua i sense restriccions. Les limitacions actuals són les úniques que avui, per avui encara justifiquen que els usuaris tenguin als seus ordinadors les còpies dels programes que fan servir habitualment. M'agradarà veure com reaccionen els grans fabricants de programari davant aquesta tendència i, ben bé, no ho dic per fer festa, ja que aquests dies he recordat -a qui m'ha volgut escoltar- que si fa devers 12 anys vaig manifestar -per escrit- les meves prevencions respecte del poder -emergent en aquell moment- de Microsoft, estic convençut que ara mateix, les mateixes prevencions són vàlides respecte de Google. Queda dit. Per cert, he sentit dir -a part a o banda- que avui és el dia mundial d'Internet, tot i que no m'ha quedat clar si és el dia de la Internet que tenim ara, la que ha de venir o de les dues. Això del dia mundial és una iniciativa del govern espanyol presentada a la cimera de Tunísia del passat mes de novembre que té per objectiu atraure l'atenció de la societat sobre la importància d'aquest recurs i sobre les oportunitats que l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació poden oferir. Si va a dir veritat, lo de mundial és un poc exagerat ja que sembla que, excepte a l'àrea iberoamericana, la resta del món n'ha passat olímpicament. Potser perquè ja ho saben això i actuen en conseqüència o potser per tot el contrari, segons redols. Voldria destacar que, entre les moltes iniciatives que hi ha hagut per tal de sumar-se a aquesta festa, la d'un banc que ofereix fins avui mateix préstecs a molt baix interès per afavorir l'adquisició d'equips informàtics, o el que sigui. I és que en això de fer arribar els beneficis de la societat de la informació arreu, tot s'hi val: ja ho saben, encara hi són a temps, fins a les dues i per Internet.