Fer la traveta

Ara resulta que el Govern nostre, el de les grans preocupacions i les grans realitzacions, vol posar un recurs d'inconstitucionalitat a l'Estatut Català. El tema ja el coneixen: l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Adesiara n'havien parlat en veu baixa, com aquell qui no diu la cosa. Però ara ho han proclamat solemnement. Deu ser una reflexió suburbana. Ja ho saben, en Matas va anar a Madrid, es va passejar per les concavitats del metro, casc posat no fos cosa. I n'Esperanceta li degué xiuxiuejar a l'orella: «Jaumet, has de fer alguna gran cosa per Espanya». I ell va procamar tot solemne, en una soflama soterrada allò de: «Balears no és cap nació, ni ho serà. L'única nació és Espanya». I va quedar tot pinxo, agombolat en un dels seus somriures angelicals. Però n'Esperanceta, que ve d'arrels més que comunistes, servant aquell dogmatisme de qui trepitja sobre segur, li va entimar: «No Jaumet, això no basta, ja ho sabem. No proclamis tautologies. Mira, na Tita Cervera vol encadenar-se a un arbre a prop de la font de Neptú, si ella és capaç de fer això per uns arbres, tu què no series capaç de fer per Espanya?». Ell va quedar una mica esblanqueït. Sap que és una dona d'empenta -d'empenta dialèctica- i l'exemple de la baronessa ha colpit en Jaumet nostre. Va alçar una mica les celles i digué: «Parlaré amb en Tito». Una excavadora, al fons del túnel trabucà una palada de pedres i féu quasi inaudible la darrera paraula... N'Esperanceta posà cara d'esglai. Ell comprengué l'ensurt i aclarí: «No, no tenim la mòmia del Mariscal, encara veneram algunes creus dels 'Caídos' i amb això en tenim prou... Tampoc no és cap procacitat, ni irreverència. És l'apel·latiu del nostre conseller de Cultura. Té una carta a la màniga i la traurà quan faci falta». I es va treure el mòbil però davall terra no hi havia cobertura. «No passis ànsia, Esperanceta, mira aquests dies per internet els diaris de les Illes i prest en sentiràs a dir de grosses. O envia'ns la Cope, per ventura li donarem l'exclusiva». «I què faràs, Jaume?» (Ara n'Aguirre va fer desaparèixer el diminutiu davant la solemnitat de la promesa). «Impugnaré l'Estatut Català». Ho digué resolt, com qui buida una copa de cassalla a una taverna de poble.