Bàrbara Matas Sastre, veïna de Sant Joan va ser pacient diagnosticada de càncer a l'Hospital de Manacor... Quan ens van informar de la seva gravetat i descartada tota possibilitat de curació, senzillament... la retornaven a casa...

...No es pot fer res més, per a pal·liar el sofriment d'aquesta persona?

La resposta va ser reveladora... «existeixen dues unitats de cures pal·liatives, una a Caubet, Hospital Joan March i l'altra a Palma, Hospital Provincia, però en ambdós hi ha escasses places»... Vàrem tenir sort, hi va haver plaça a l'Hospital Joan March. Per què no existeixen aquestes unitats en tots i cadascun dels hospitals? Per ventura el trànsit cap a la mort no es considera part del sistema de salut?... En qualsevol cas és clar que solament dues unitats amb escasses places en tota Mallorca, són insuficients. La voluntat, l'interès dels professionals que es dediquen a les cures pal·liatives, per a nosaltres està fora de tot dubte, i ens consta que també per a les persones amb les quals vam coincidir per la mateixa circumstància.

Bàrbara va tenir «la sort de gaudir» del treball que vostès realitzen, i no va deixar un sol moment de parlar amb admiració i reconeixement de tots i cadascun de vostès... Dr. Enric Benito, Dr. García, Dra. Pacheco, de totes i cadascuna de les infermeres, auxiliars, personal de neteja, de tot l'equip sense excepció, dels voluntaris Remedios, Mateu i altres que no vam tenir ocasió de conèixer, però que sabem que l'acompanyaven quan estava sola, l'escoltaven, li parlaven, li llegien llibres...

Va estar tan «encobeïda» que tot just va tenir temps d'enyorar el seu entorn... deia: «mai no havia estat tan ben atesa... això és un luxe!!!». No es referia a alguna cosa material, en absolut, es referia a la professionalitat, a la simpatia, a la humanitat que li van demostrar a ella mentre va viure i a nosaltres quan va morir. Algú de l'equip va dir: «Bàrbara ja era un poc nostra», cosa que ens dóna a entendre el grau de compromís que vostès adquireixen amb la persona...

Tot just van tenir temps de conèixer-la, però semblava que la coneixien de tota la vida. S'estava morint... però gràcies a la unitat de cures pal·liatives va poder VIURE les seves últimes setmanes sense dolor, sense angoixa... fins que el càncer la va llevar per sempre del nostre costat.

Sembla que les decisions polítiques són les que fan possible que unitats de cures pal·liatives existeixin o no. Sabem que a Europa existeixen des de fa molts anys, però els nostres polítics necessiten més valentia, voluntat o sensibilitat de la que tenen. És cert que gràcies a ells i als professionals que opten per aquesta especialitat, avui existeixen a Mallorca, però són sens dubte insuficients i la informació o no existeix, o és molt escassa. Per tot això, volem reconèixer públicament aquesta labor.

Reivindicam davant la Conselleria de Salut i Consum del Govern Balear la importància i necessitat de dotar d'unitats de cures pal·liatives els hospitals de les Illes, a més de la difusió i la informació pública de la seva existència, ja que el coneixement per part de nosaltres, els usuaris, és pràcticament inexistent.

A tots, un milió de gràcies.

Família de Bàrbara Matas Sastre.