Per primer cop en quasi dues dècades, CCOO i UGT celebraren ahir dividits a Balears el Primer de Maig, prova clara de les males relacions entre ambdues organitzacions, reflex en bona part de la manca d'enteniment del conjunt de l'esquerra. Com era d'esperar, els dirigents de CCOO demanaren «coherència» i els d'UGT feren una gran lloança dels dos anys de Govern Zapatero. Eren els arguments més esperats per justificar la manca d'entesa. I aquesta actitud, es miri com es miri, no és bona de cara als treballadors, que sempre reclamaran unitat d'acció independentment de les seves conviccions o interessos. Les Balears són una societat molt dinàmica i amb gran capacitat de creació d'empreses i de llocs de feina. En conseqüència, necessiten sindicats àgils i molt adaptats a les especificitats illenques: temporalitat, risc en el treball a causa de l'excés de construcció i allau migratòria. No és una tasca senzilla, ja que necessita una actitud sindical molt oberta i gens tancada en la burocratització. Els sindicats han de tenir molt present que l'esquerra només pot tenir esperances de governar allà on ells assumeixin un paper de lideratge que, des del pragmatisme i la capacitat de gestió, doni sentit a una societat a la vegada progressista però també oberta i atractiva per a la inversió.
Però si els personalismes poden més que els objectius; si comanden les males relacions entre les directives de CCOO i UGT; si els treballadors comencen a veure Primers de Maig desunits, es fa també la primera passa cap a una certa desmobilització quan arribi el moment de les eleccions i de plantejar el canvi polític.
