És possible un diari en català a Mallorca?

01/05/06 0:00

Si, ara fa deu anys, no haguéssim iniciat l'aventura d'editar un diari en català a Mallorca, ara encara ens lamentaríem que les circumstàncies no ho permeten. Però Diari de Balears ja té deu anys, un temps més que suficient per diluir qualsevol dubte sobre la viabilitat d'un mitjà de comunicació diari en la llengua pròpia del país. Per demostrar aquesta viabilitat, feia falta alguna cosa més que voluntarisme. També era menester manejar-se amb la visió d'una realitat preparada per a les transformacions que farien possible l'empresa. Aquest coneixement de la realitat ens havia permès detectar l'existència, més que de sectors organitzats en partits polítics, d'un esperit nacional difús que necessitava un coagulant per sedimentar-se. Hi havia esperança, il·lusió, necessitat d'obtenir presència en la vida pública. Sobre aquestes realitats s'aixecava el projecte d'un diari en català. Però aquestes realitats, que el possibilitaven, definien alhora els obstacles amb què ens toparíem: en haver-hi un sol diari en català, guaitava aquí i allà la temptació de monopolitzar-lo, d'assolir-hi l'hegemonia. Prova que aquest era el principal perill és que se'ns ha acusat reiteradament d'haver-hi caigut. Però el to emprat en aquestes acusacions delata què senten els acusadors davant l'exercici constant d'equilibri i d'objectivitat que ens ha guiat i que ens continuarà guiant.

Certament, no els manca una part de raó als qui, per les raons que sigui, creuen que la nostra societat encara no ha madurat suficientment per admetre en termes de normalitat un diari en català. Però creim que seria una temeritat acceptar la validesa d'aquest cercle viciós. Si no estam preparats per tenir un diari en català, només ens podem preparar mitjançant un diari en català: així és com hem intentat rompre el cercle viciós, i en aquest tall continuarem.

D'altra banda, el fet que una empresa hagi assumit els riscos econòmics que implica la pervivència de Diari de Balears, demostra que la nostra societat, que es manifesta de tantes maneres, també ha sabut trobar un camí practicable en la bona direcció. Les societats avancen perquè hi ha nuclis -intel·lectuals, cívics, empresarials, socials en general- que es neguen a acceptar la immobilitat d'unes realitats en procés de degradació. La nostra història ens ensenya que aquests nuclis no són, normalment, ni molt nombrosos ni els més poderosos, però a la llarga han estat els impulsors dels grans cims aconseguits per la societat. Els nostres lectors pertanyen a aquests nuclis que, des de molts d'angles, treballen perquè en el nostre país, tan maltractat en la seva cultura i en el seu territori, no es descuidi el cultiu de l'esperança. Sense ells, no existiríem. Els enviam, des d'aquí, el testimoni de la nostra gratitud.