Els projectes que al llarg dels temps han marcat empremta tenen un denomidor comú: naixen en circumstàncies difícils. El mateix es pot dir dels pobles: els que han sobreviscut són deutors del sacrifici dels avantpassats. Diari de Balears va néixer quan la vella Illa de la Calma vivia hores convulses. El primer de maig del 1996 feia nou mesos que havia caigut el president Cañellas i al que aleshores governava, Cristòfol Soler, li mancaven tres setmanes per ser decapitat pel seu propi partit enmig d'inenarrables mossegades intestines. Per als qui iniciàrem l'aventura del primer diari escrit en català es tractava de posar call tot d'una. Després vendria un Matas que seria derrotat a les urnes per una esperançadora etapa del Pacte de Progrés amb l'esquerra al Consolat i UM al Consell. Aleshores prengué cos una dreta avalotada; els grans hotelers armaren un cacau de bandera per la implantació de l'ecotaxa i propietaris de finques del que havia de ser el Parc de Llevant s'alçaren en contra de la iniciativa progressista. Eren temps de ganes de gresca per recuperar el poder perdut. Ho aconseguiren a força de cridòria i de por. Tornaren Matas i les seves autopistes. I enmig d'aquestes estirades, un rotatiu jove, Diari de Balears, ha servit de nord a un poble amenaçat de perdre la seva personalitat. S'ha mostrat ferm front als qui, amb fanatisme de bosejador sonat, voldrien la desfiguració de la cultura i el territori fins a fer-los irrecuperables. Hem lluitat per ser fil de llum, seny i cohesió entre tanta ira, renou i fúria. Sabem que Ddb irrita les ments carques. La nostra sola presència ridiculitza i histrionitza els que durant dècades han predicat la superioritat dels valors castellans. Si s'analitzen tots els tocs de corneta de la dreta més negra en aquesta darrera dècada, tant quan ataquen els que no pensen com ells com en les males arts que empren en els seus ajustaments de comptes interns, es veu que la línia de continuïtat d'aquest enfilall de martellades és l'intent de reduir el nostre poble a una massa amorfa, marc idoni per encimentar el país de costa a costa. Però malgrat aquest opressiu panorama, és motiu d'orgull comprovar com Diari de Balears ha servit per augmentar l'autoestima de la nostra gent. I mantindrem aquest rumb, amb la proa cara al vent. Tenim el deure d'evitar la irremissible destrucció del llegat dels pares fundadors i entregar-lo a la infantesa que s'enfila. Tan il·lusionant tasca dóna sentit a les nostres vides. I per defensar aquests principis, i fer-los imperibles, empenyoram la nostra força, la nostra capacitat i el nostre sagrat honor.