El president de França, Jacques Chirac, té una fórmula per mantenir el seu lloc de feina i l'optimisme dels francesos. És una fórmula que posa en pràctica sempre que hi ha una crisi política. Hi va haver les protestes per la llei laboral que afectava els joves que l'obligaren a retirar el projecte. Aquesta setmana ha fet un discurs parlant de les inversions que es faran en tecnologia perquè el país recuperi el seu lloc entre els més innovadors del món. No ha especificat quan ni a causa de què o qui perdé el seu lloc, però el missatge és que França tornarà a ser el que era. En els darrers estudis sobre les 30 empreses que més inverteixen en recerca només hi havia una empresa francesa, això ho diu tot. És cert que els faria falta fer-hi més feina. I això és el que canviarà, deia Chirac. L'any passat va anunciar la creació d'una Agència per a la Innovació Industrial. Per tant això d'aquesta setmana és una reiteració, en part. Allò de l'agència ja ho sabíem. Chirac ha dit, a més, que es dedicaran dos mil milions d'euros a recerca tecnològica, cosa que tampoc no canvia de l'any passat. També ho sabíem. El que és nou és la llista de projectes que seran prioritaris. En primer lloc vol accelerar Quaero, un projecte francoalemany per crear un cercador d'internet per a ordinadors i telèfons mòbils. Vol que el projecte Homes, que crearà sistemes de calefacció que redueixin el consum energètic, avanci més aviat. Ha dit que vol incentivar la creació d'una indústria que produeixi carburant biològic per a cotxes. I també ha anomenat Neoval, que ha de dissenyar la propera generació de trens europeus. Les intencions són bones, sense cap dubte, malgrat que gairebé tot el seu discurs sobre innovació hagi estat informació antiga. Ara bé, per què en els moments de crisi perdem l'habilitat per comptar amb la resta d'Europa? Tot el que ha dit fa la impressió que els francesos ho poden fer tots sols i que es tracta de passar davant la resta del món. I Chirac deu saber ja que així no és com funciona el món.