Estatut: allà on n'hi ha...

Al capdavall, aquesta farsa de la reforma de l'Estatut -que no sé com acabarà ni m'importa un rave, val a dir-ho- està exactament com estava el primer dia després de la victòria del PSOE a les eleccions generals. Totalment trucada. Aquí no hi ha cap procés reformador en marxa. No ha existit mai. Tot ha estat una posada en escena amb un nivell de qualitat propi de la que aquí és ja l'habitual representació d'una estranya mescla d'òpera bufa, teatre de l'absurd i obra del costumisme regional protagonitzada per aspirants a actors dominicals de parròquia. Amb la pretensió de voler-nos fer empassar el nyarro com si fos sublim art escènic. O, almanco, de qualitat estàndard, com el català. Ni per aproximació, ni per casualitat, ni per intenció excepte dels pobres del PSM que són -per ventura amb EU-Verds- els únics que s'ho creuen, però que per òbvies raons no tenen cap possibilitat d'incidir en res de l'obra.

Bé, i com està ara tot, que és igual a com estava? Mirin, perquè existesqui un procés de reforma estatutari el primer que cal és que aquell que l'ha de dirigir, i sense la clara voluntat del qual no hi ha reforma que valgui, que digui què vol. En el nostre cas és el PP i el Govern. Però a que no hi ha ningú que sigui capaç de recordar una proposta clara, tancada i tècnicament seriosa que hagi presentat per reformar l'Estatut? No, perquè mai no ha existit. Tot ha estat un qui dia passa any empeny, amb només una intenció: engrunar el PSOE. Amb l'afegit diferenciador respecte d'altres èpoques -com la de 1991- que ara els socialistes disposen d'un ample marge d'actuació degut que la seva direcció nacional està disposada a acceptar reformes, quan abans no era així. La representació del PP s'ha hagut d'adaptar. Mai no dient què vol sinó canviant sobre la marxa les reivindicacions en funció de la situació política i les seves necessitats de partit, que esdevenen allò substancial. Mentre que la reforma no és que sigui secundària sinó exactament marginal. Hi haurà reforma? Ni en Matas ho sap. Quan ell, el seu Govern i el seu partit sàpiguen el que volen, poden voler i fer i ho diguin, aleshores per ventura... I davant d'aquest cutre espectacle, per què l'oposició li segueix el joc i no se planta d'una vegada? Doncs perquè, no ens enganyem, els actors opositors estan a l'alçada dels protagonistes. En el fons, perquè, com passa en el teatre regional costumista, allà on no n'hi ha que no n'hi cerquin.