Quadern de viatge

Divendres, 14.- La monarquia és un anacronisme impropi de la democràcia que, atès el seu caràcter discriminatori, puix que estableix diferències per motius de sang o naixença, és també contrari a la Constitució o, si més no, al més essencial dels drets que la Constitució expressa garantir a tots els ciutadans, que no súbdits: la igualtat, sigui quina sigui la seva procedència o creença. Agreuja la situació la circumstància que l'actual monarquia espanyola fos restituïda, no pas per la voluntat, o per la decisió, dels ciutadans, ans per la imposició d'un dictador que posà fi, amb un cop d'estat cruent, cruent i despietat, a la República legalment constituïda, a la qual el mateix militar sollevat havia jurat servir lleialment. Els drets dinàstics sobre la corona, a més, es mantenen sobre privilegis injusts, pleonasme del tot innecessari, allunyats dels actuals corrents socials, que prefereixen les desigualtats no pas d'origen, sinó per transformació o alteració, sempre subjectes a les volubles oscil·lacions de l'atzar. Així doncs, la monarquia, malgrat es tracti d'una monarquia parlamentària, com és el cas que ens ocupa, en la qual una persona no elegida, el rei, exerceix, tot i que nominalment, el poder, atempta contra els més elementals principis democràtics. Un cap d'estat, hereditari i vitalici, amb independència de la seva capacitat, ètica i intel·lectual, constitueix una discriminació de dubtosa legitimitat, licitud agreujada per l'inevitable successió al tron, via primogenitura masculina en el regne d'Espanya, de molt dubtosa, tractant-se d'una excepció, constitucionalitat. Contràriament, la república és la forma de govern resultat d'una elecció popular, i el cap d'estat ho és per períodes legislatius, càrrec al qual poden accedir, lliurement, tots els ciutadans que compleixin uns requisits mínims. Tanmateix, cal acceptar que cap sistema polític no pot garantir l'honradesa, la integritat, dels seus representants. La imperfecció abasta tot allò que l'home construeix, i les diferents doctrines i formes de govern no són una excepció. Alguns sistemes, això no obstant, intenten evitar vicis d'arrel, defectes que contribueixen a establir jerarquies, diferències, categories, que atempten contra els criteris de justícia. Lluny de dar exemple, puix que s'atribueix la designació divina de pertànyer a una estirp reial; lluny també de l'esperit republicà d'igualtat, l'actual monarquia allarga, àdhuc perpetua, l'exigència d'un dèspota. I fa els homes desiguals.