A vegades passen anys de la desaparició d'una persona però es manté viu el seu record. Aquest és el cas de Biel Serra, tècnic del Servei d'Extensió Agrària que va dur a terme una tasca pionera en l'adequació de l'agricultura mallorquina a les necessitats socials del nostre temps.
En Biel Serra Vich va néixer a Manacor el 1946 i va tenir tres germans: en Joan, en Pere i na Neus. Va fer els estudis elementals i, sense saber bé quins estudis superiors havia de fer, va decidir fer el servei militar. Després, l'any 1966-67, va fer un curs de Belles Arts, i de manera definitiva, decidí estudiar enginyeria tècnica agrícola a València.
El Servei d'Extensió Agrària havia estat creat el 1955. En aquells moments de transició, quan acabà els estudis en Biel Serra, les agències d'extensió agrària es convertiren en motor de moltes iniciatives de dinamització associativa i de millora tècnica de les explotacions agràries. Aquells tècnics de l'extensió agrària, tenien una visió global i no burocràtica dels problemes de la pagesia. Sortien als camps i entraven en contacte amb uns pagesos que es veien enmig d'uns grans canvis econòmics i no tenien, per ells mateixos, suficient capacitat de reacció. Anys a venir, amb l'entrada a la UE, l'extensió agrària seria dissolta, de manera incomprensible, provocant conseqüències greus al sector primari. A les Illes Balears encara seria més greu en no ser capaç l'administració autonòmica de crear cap substitut dels serveis d'orientació als pagesos i, fins i tot, arribar a suprimir la pròpia conselleria d'agricultura. Conceptes com l'experimentació, la investigació, l'orientació, la transferència de tecnologia, la millora de la gestió de les explotacions, l'impuls a l'associacionisme pagès, es perdrien en una mar de burocràcia.
El 1972 en Biel Serra començà a treballar a l'Agència d'Extensió Agrària d'Eivissa i es casà amb Francesca Sansó, amb la qual tengué dos fills: en Joan i en Miquel. A Eivissa, on conegué el tècnic Joan Calvera i el pagès Antoni Planells «Malalt», participà en la feina que dugué a la constitució, el 1974, de la Cooperativa «Es Nostro Camp», que arribà a comptar amb 1.460 socis. Alguns sectors eivissencs no s'aturaren fins que aconseguiren el trasllat de Calvera a Caravaca de la Cruz (Múrcia), provocant la decapitació de la iniciativa i, finalment, la seva desaparició el 1982.
El 1976 en Biel fou cap de l'Agència d'Extensió Agrària d'Inca. En aquesta època començà una etapa molt fecunda. Va ser un dels promotors, l'any 1984, del GAE (Grup d'Agricultura Ecològica) amb Maria Antònia Manzanal, Bernat Canyelles, Miquel Mas, Joan Rallo, Antoni Bonet i altres. També va ser un dels promotors del PRAM (Patronat de les Races Autòctones de Mallorca), l'any 1981, amb Biel Puigserver, Tomeu Lliteres, Joan Adrover, Llorenç Payeres, etc. El 1984 crearen eCentre de Reproducció d'Animals de Raça Mallorquina de Binifaldó. I a Son Penya de Llubí impulsaren un viver d'arbres fruiters autòctons. El 1988 el PRAM publicà el llibre «Els animals domèstics de raça autòctona de Mallorca», en el qual en Biel redactà els capítols referits a l'ovella blanca mallorquina i la gallina mallorquina. Encara va tenir temps de ser un dels impulsors de l'hipòdrom de Son Bordils i de seguir amb la seva activitat artística. Les iniciatives en les quals participà responen als temes que, al llarg de la dècada dels noranta i ja en el segle XXI, seran dominants: la seguretat i la qualitat alimentària, el respecte al medi ambient, l'agricultura ecològica, la preservació de les races i varietats d'animals i plantes autòctons... Malauradament, morí als 42 anys, quan estava a la plenitud de la vida. Però cap d'aquelles iniciatives es va aturar. D'una manera o l'altra, totes aquelles llavors varen continuar germinant. El 1993 el GAE publicà el llibret «Els arbres fruiters de castes mallorquines», amb dibuixos i textos d'en Biel. En unes paraules introductòries es llegeix: «Els fruiters que posàrem a un racó del Raiguer ja s'han escampat per tots els indrets de la teva estimada illa. Aquests arbres que sembràrem i cuidàrem junts, et recorden, i com tu oferiran els seus fruits als qui s'hi acostin».
