A partir de les quatre de l'horabaixa, els serveis de megafonia de l'aeroport Tegel de Berlín estan operats per personal que viu i treballa des de Califòrnia. Aquest és un titular de fa un temps i que, ara mateix no els podria assegurar que encara avui sigui vigent, però em va servir moltes vegades per a il·lustrar com les tecnologies de la informació canviaven la forma de fer i pensar la feina. Més enllà de les excentricitats, hi havia fortes consideracions econòmiques que sustentaven aquest muntatge i és que, a Berlín, a partir de les quatre són hores extraordinàries, en tant que a Califòrnia, on a les quatre de l'horabaixa són les set del matí, comença l'horari laboral normal, de tal manera que el cost de les comunicacions quedava compensat amb escreix per la diferència de sous a pagar. Per altra banda, la tecnologia feia possible aquesta virgueria ja que, de totes maneres, els operadors no veuen ni els avions ni les portes de sortida, simplement transmeten per veu informacions que reben a través de terminals, només s'havien de fer els fils més llargs. També s'ha de dir que aquest és un experiment que és sensiblement diferent als centres d'atenció telefònica, dels quals ja estem habituats a saber que estan ubicats a llocs que poden caure molt i molt enfora del seu àmbit d'actuació. A hores d'ara són poques les persones que, quan aconsegueixen accedir a aquests serveis, quedin sorpresos si la veu de l'altre costat del telèfon té un inconfusible accent estranger, la qual cosa no deixa de ser font de divertides i a vegades sorprenents anècdotes, com la que em va passar no fa gaire en la qual una d'aquestes veus em donava con a ubicació més propera a Portocolom del servei tècnic que necessitava, un d'ubicat a un lloc anomenat Majón, el qual, no sense un cert esforç, vaig arribar a identificar com Maó. Tanmateix avui he sabut que aquesta manera de fer s'està escampant a activitats inversemblants, com és el cas d'una coneguda cadena global de menjar (?) ràpid especialitzada en hamburgueses i que ofereix entre els seus serveis la possibilitat de comprar els seus productes des del cotxe. Sembla que estan experimentant amb èxit la substitució dels operadors humans que hi ha darrere la corresponent finestreta per recollir les comandes dels clients, per un sistema centralitzat i a distància. De fet en molts d'aquests establiments només han hagut de canviar la connexió de l'intèrfon que hi havia i per comptes de dirigir-la a la cuina l'han passada al sistema de comunicacions que el connecta amb la central de comandes. De tal manera que la comanda d'una hamburguesa feta a Hawai, és recollida a Califòrnia i reenviada a la cuina de l'establiment on ha estat demanada, que està a poc metres del client, en el que vindria a ser una fàtua exhibició de poder tecnològic. Però segons els encarregats, aquest sistema té grans avantatges ja que això permet una major professionalització dels receptors de les comandes (i això vol dir, essencialment, una major habilitat per fer comprar més coses als clients), i un estalvi considerable en sous, ja que la mateixa persona pot atendre molts establiments, cosa que no seria possible amb el sistema tradicional. He de dir que la notícia no fa cap esment a la millora de la qualitat dels productes que se'n duen els clients, un detallet menor, si hom té en compte que l'objectiu perseguit és millorar la qualitat del sistema de comandes i res més. La mateixa notícia parla de sistemes similars implementats en els carrets de la compra habituals en grans superfícies. Uns altaveus contestarien les preguntes dels clients, dirigides als mateixos altaveus i els carrets estarien connectats al centre d'informació mitjançant una xarxa sense fils. En una primera aproximació, cal suposar que els informadors estaran ubicats en el mateix centre comercial, però no necessàriament, ja que l'empresa subministradora del servei seria la mateixa que la de les hamburgueses. Ja ho saben, si un dia d'aquests veuen algú empenyent un d'aquests carrets i xerrant aparentment tot sol, no s'apurin, per ventura és que aquest sistema ja ha arribat aquí i li està demanant, simplement, on són els espàrrecs.